Jo no he sigut @Aristoteles@qoto.org

El periodista, historiador i excorresponsal de guerra @wierdduk del diari holandès @telegraaf va escriure aquest comentari després de veure les imatges del pogrom del 7 d'octubre a l'ambaixada d'Israel 👇🏽 “Vaig veure les imatges sense censura de l'atac terrorista de Hamàs el 7 d'octubre. Imatges de les GoPros i telèfons mòbils, càmeres de quadre de comandament i càmeres de seguretat dels terroristes. Això cal perquè el 7 d'octubre ja ha desaparegut dels mitjans i del públic. He vist moltes coses a la meva vida, he participat en guerres, però aquest és un altre nivell d'horror, comparable només a les atrocitats comeses per ISIS i els botxins nazis. 45 minuts d'imatges espantoses d'una autèntica orgia de matances: matant i cremant nadons, nens, famílies senceres i grups d'amics, gent gran. I cada vegada aquest crit triomfal: “Allahu Akbar!” Els terroristes jubilosos, eufòrics mentre disparen un altre nen. Cridant els seus pares, cridant d'alegria: "Mama, vaig matar deu d'ells amb les meves pròpies mans! La seva sang encara és a les meves mans!". No oblidaré mai això: dos germans i el seu pare, encara en roba interior perquè és d'hora al matí, corrent cap al refugi, cridant de por. Un terrorista llança una magrana. El pare mor instantàniament; els nens surten preses del pànic del seu amagatall: “Pap, pare! Els terroristes els empenyen cap a la casa. El nen en xoc: “El pare és mort, crec que nosaltres també morirem”. El seu germà petit ja no pot veure amb un ull: “No hi veig res”, plora. El seu germà el cuida, després cau a terra cridant: "Déu meu, per què segueixo viu?", mentre un terrorista saqueja el frigorífic. On són aquests nens ara? A Gaza, ostatges, de dol i en agonia? Qualsevol que digui “sí, però...” mereix un lloc a les cavernes més profundes de l'infern”. (Via @Assita_Kanko )

Guerra a #Israel
El que és destacable a la tarda del 8 de novembre 🇮🇱🔥🇵🇸🇱🇧🇸🇾🇮🇷🇾🇪 -

Qatar informa que negocia l'alliberament de 15 dels 240 ostatges a canvi d'un o dos dies de pausa al foc. Hamàs ofereix alliberar 12 ostatges, 6 d'ells amb nacionalitat nord-americana. - La Casa Blanca estaria d'acord que Israel assumeixi de manera temporal l'administració política de Gaza, però creuen que "és massa aviat per saber durant quant de temps, on, en quina mida, escala i abast". -

Khalil al-Hayya, adjunt del líder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar, al New York Times: "L'objectiu de Hamàs no és governar Gaza sinó sacsejar l'Orient Mitjà i tornar a posar la qüestió palestina al centre d'atenció". -

El grup terrorista va llançar el seu atac contra Israel el 7 d'octubre en represàlia als recents acords de pau d'Israel amb els Emirats, Bahrain i el Marroc, i contra els acords que estaven propers a signar-se amb Aràbia Saudita, canviant així tota l'equació a Orient Mitjà. -

"Vam aconseguir tornar a posar la qüestió palestina sobre la taula i ara ningú a la regió estarà en pau". - "L'objectiu de Hamàs no és governar Gaza, portar-li aigua i electricitat, i coses així". "Aquesta batalla no és perquè vulguem millorar la situació, obtenir combustible o feina". - "Aquesta batalla és per capgirar completament la realitat actual". -

Hamàs esperava que els palestins de tot l'Orient Mitjà s'aixequessin després de l'atac i que les manifestacions massives obligarien els governs àrabs regionals a unir-se a la guerra contra Israel, especialment al de Hezbollah. - "Espero que aquest estat de guerra contra Israel es torni perpetu a totes les fronteres i que el món àrab ens doni suport". -

Mentrestant, desenes de milers de gazaties estan aprofitant cada dia el pas segur que brinda Israel des de les 10.00 a les 15.00 a través de la Ruta Salah al-Din, per abandonar el nord i traslladar-se al sud de Gaza. -

Hamàs acusa ara la UNRWA, l'agència de les ONU per als refugiats, de complicitat amb Israel en demanar als gazatis que abandonin el nord de Gaza, i és natural, ja que ells necessiten que la població civil compliqui les operacions de Tzahal.

- La Policia d'Israel ha aconseguit identificar fins avui 843 cadàvers de civils assassinats el 7 d'octubre. Encara hi ha desenes de restes sense identificar-ne.

Un vídeo que es va fer viral a les xarxes socials mostra els britànics donant suport a Hamàs i fins i tot anomenant els seus terroristes "lluitadors per la llibertat". El 7 d'octubre, milers de terroristes de Hamàs van envair Israel i van massacrar 1.400 persones innocents, incloent dones i nens. Més de dues-centes persones van ser segrestades a Gaza on són sotmeses a tortura mental i física. Hamàs va llançar milers de coets contra Israel, el 30% d'ells van caure dins de Gaza, matant-hi dones i nens. Hamàs també utilitza la població civil de Gaza com a escut humà i col·loca la seva seu i els seus llança-coets a hospitals, escoles, llars d'infants, mesquites i edificis residencials. Hamàs va iniciar aquesta guerra i Hamàs és responsable de la situació actual en què cada dia moren persones innocents a banda i banda de la frontera.

Khaled Mashal, líder de Hamás, atesora una fortuna personal de 5.000 millones de dólares.
¿De dónde sale su dinero? De la explotación de fondos de ayuda internacional y donaciones dirigidas a la Franja de Gaza.
DE TU BOLSILLO.
Y en esa viscosa relación participan Gobiernos Occidentales, especialmente el Gobierno de @sanchezcastejon (encargado personalmente, junto a @JosepBorrellF, de vetar la suspensión de las ayudas a Gaza hasta que la trazabilidad y uso de los fondos se aclare), y el oscuro papel que organizaciones como @unrwaes desempeñan en la gestión de dinero público.

El paradís de Hamas 🤣🤣😅😅😂😂

SERGI MARANYA a X

PUIGDEMONT NO VOL, PERÒ… 🤔

Junts aglutina diferents maneres de pensar, això ja ho sabeu. Des dels indepes disposats a donar un gran NO a Pedro Sánchez, per no haver complert les condicions que Puigdemont va demanar el 5 de setembre en la conferència a Brussel·les, fins els convergents de tota la vida, coneguts ara més com a processistes, que van anar a parar a aquest partit per no quedar-se sense feina ni pagueta. Aquests últims, ara mateix, són majoria dins el partit i hi tenen posicions rellevants i decisòries. És el principal motiu pel qual Carles Puigdemont, encara no s’ha decidit.
Tot i que els mitjans el fan protagonista, no decideix sol i, per tant, es veu obligat a mantenir les negociacions i mantenir un dificil equilibri que sap que no podrà mantenir gaire més temps.

Entre passar a la història com un venut que acabarà sent irrellevant o mantenir el pols amb l’Estat, ell personalment escull el segon. No ho dic jo. Ho ha dit ell, amb altres paraules, en diferents ocasions.
Puigdemont té ara l’oportunitat de diferenciar-se d’ER i de demostrar que realment ell no s’ha exiliat 6 anys per acabar demanant que el perdonin i tornar amb la cua entre les cames.
Ara bé, no tothom dins el partit es troba en la mateixa situació que ell. Hi ha una part important i decisòria, com deia abans, disposada a arribar a un acord amb Pedro Sánchez al preu que sigui. És la part convergent de tota la vida que considera que fent ‘la puta i la ramoneta’ els va millor perquè la gent acostuma a tenir poca memòria politica. Són els que estaven a favor que Xavier Trias fes campanya sense cap bandera independentista al seu voltant. I ja en sabeu el resultat: una victòria que va acabant convertint-se en una derrota.

Davant de tota aquesta situació, Puigdemont sap que si diu no a Sánchez hi haurà una més que probable escissió dins de Junts. El president a l’exili sap que l’acord d’ER no ha agradat gens a l’entorn independentista que no té un carnet de militant a la boca. I això és important en el cas d’una repetició electoral. Podria aglutinar el descontentament del votant d’ER i fins i tot podria rebre una part del votant que va decidir fer una abstenció activa en les últimes eleccions espanyoles.
Sap, com ho sap ER també, que per moltes promeses que faci el Gobierno difícilment es compliran mai, bàsicament perquè mai les han complert. I aleshores amb quin posat es presentarien a les següents eleccions? Acceptar la derrota o mantenir el pols. Aquesta és la qüestió.

SERGI MARANYA A X.

LA GRAN ESTAFA D’ER 🤔

Esquerra Republicana us vendrà que ha aconseguit, entre d’altres molles de pa, el traspàs de Rodalies, la condonació de part del deute autonòmic. la continuïtat de la taula de diàleg i l’amnistia.
Anem a pams i analitzem la realitat que segurament no us explicaran tan clarament els mitjans tradicionals:

Sobre el traspàs de Rodalies s’ha decidir crear una empresa que porti el nom ‘Rodalies Catalunya’, però tindrà un Consell d’administració controlat en un 50% pel Gobierno. Els acords “estratègics” que s’hagin de prendre no es podran fer sense la benedicció del Gobierno. Tampoc es parla del traspàs de totes les línies, si no d’uns trams concrets.

Pel que fa a la condonació del deute, ER ha treballat per a la resta de comunitats que vomiten contra Catalunya, ja que ha aconseguit el ‘café para todos’. És a dir, que es “facilitarà” el finançament de Catalunya a través d’un mecanisme que pel qual l’Estat assumirà part del deute econòmic i que es farà extensible a totes les comunitats autònomes que ho vulguin.

De la taula de “diàleg” que tant “èxit” va aconseguir la passada legislatura espanyola, Esquerra Republicana ha arrencat un gran compromís: no fixar cap data per a la propera reunió. Recordem que la última va ser al juliol de l’any passat i ja en coneixeu els resultats.

I sobre la l’amnistia… ni a Junts li sembla bé el resultat, motiu pel qual encara estan intentant negociar com “millorar-ho”. De moment Junqueras ja ha dit feliçment que “serà per tothom sense exclusions”. Bé, sapigueu que “sense exclucions” inclou els policies que cantaven l’ “a por ellos” i que van atonyinar de manera indiscriminada i desproporcionada tothom que volia votar. ER ha decidit perdonar-los.

Aquesta gran estafa d’ER implicarà per aquest partit, i això no ho explicaran, garantir-se una subvenció econòmica durant tota la legislatura, diners que utilitzarà el partit per mantenir l’estructura per seguir prenent el pèl als catalans que encara volen creure que realment el seu objectiu principal és la independència.

Para los que les gusta la hablar de leyes internacionales y que la guerra tiene reglas.

La Cuarta Convención de Ginebra, junto con sus Protocolos Adicionales, establece reglas específicas que gobiernan la conducta de las hostilidades en conflictos armados. De acuerdo con estas reglas, el uso de edificios civiles con fines militares está prohibido si dicho uso hace que estos lugares se conviertan en objetivos militares legítimos y por lo tanto los expone a ser atacados.

En particular, el artículo 52 del Protocolo Adicional I de 1977 a las Convenciones de Ginebra establece que solo pueden ser atacados objetos que por su naturaleza, ubicación, propósito o uso hagan una contribución efectiva a la acción militar y cuya destrucción total o parcial, captura o neutralización ofrezca en las circunstancias del caso una ventaja militar definitiva.

Esto significa que los combatientes no deben situarse en medio de la población civil ni utilizar edificios civiles -como escuelas, hospitales o casas- para fines militares, ya que hacerlo podría violar el principio de distinción, el cual obliga a las partes en conflicto a distinguir entre objetivos militares y civiles y a dirigir sus operaciones solo contra los primeros.

La utilización de civiles o de edificios civiles con fines militares puede constituir también un uso indebido de la presencia civil, lo cual está prohibido y puede ser considerado como un acto de perfidia o incluso como un crimen de guerra en ciertas circunstancias.

El líder de Hamàs Ghazi Hamad diu que repetiran massacres com la del 7 d'octubre fins que Israel sigui aniquilat.

Ara imagina't que ni a tu,
ni als teus familiars,
ni a cap amic,
ni a cap veí o conegut,
us ha passat res.

Que tot va passar no al teu kibbutz, o al teu barri o al teu poble, sinó al del costat.

On, casualment, no coneixies ningú.

Ara imagina't que veus aquest monstre dient per televisió que no hi ha res a parlar, que tu i tots els teus heu de ser exterminats.

I que la propera vegada us tocarà a vosaltres, que viviu al costat.

Imagina't que repeteix el que altres líders musulmans han dit aquests dies:

que vosaltres estimeu la vida, però que ells estimen la mort, que morir per Déu és el que volen per a ells i els seus.

Imagina't que saps que els han votat, que tenen una dictadura muntada, que tortura i mata tota dissidència o oposició.

Imagina't que les suposades víctimes d'aquesta dictadura, setmanes abans de la massacre, li donaven un 75% d'aprovació a les enquestes.

Imagina't que tu tens un 20% de la teva població àrab, treballant, prosperant i sense denunciar mai cap problema, però tothom t'acusa de mantenir un apartheid contra aquesta gent que us vol matar, mentre no hi ha un sol dels teus vivint allà i ells tenen llibertat total per a fer el que vulguin amb el seu estat.

Insisteixo, imagina't que aquest cabronàs diu que el proper cop aniran a per tu,
la teva família,
els teus amics,
els teus veïns
i els teus coneguts,
repetint amb vosaltres les atrocitats del 7 d'Octubre,

I que Occident és ple de manifestants fent-los costat i acusant-te de crims contra la humanitat, després d'una persecució de 2000 anys i un Holocaust.

Havent-los oferit tot. Tot. TOT.

Tinc una pregunta: en aquestes circumstàncies,

què diries que ha de fer el teu govern amb aquesta gent?

***Nota: veus la taca al front d'aquest simpàtic senyor?
Busca què és, t'encantarà.

Luai Ahmed en X

Als que aixequen la bandera palestina...

On eres quan va ser llançat ISIS i va decapitar desenes de milers d'àrabs a l'Iraq, Líbia i Síria en nom de l'Islam? Per què no vau sortir al carrer i aixequeu les seves banderes? Per què no vau condemnar el terror i demanar un "alto el foc"? On eres quan dictadors i terroristes àrabs van matar centenars de milers d'àrabs a Síria i Líbia? Per què no vau sortir al carrer i aixequeu les seves banderes? Per què no vau condemnar el terror i demanar un "alto el foc"? On eres durant l'última dècada quan l'Aràbia Saudita, amb el suport de 8 països àrabs, va matar 400.000 iemenites, el meu propi poble? No vaig veure cap de vosaltres sortir al carrer ni aixecar la bandera iemenita. No vaig veure cap de vosaltres condemnant el terror i demanant un "alto el foc" mentre els països àrabs mataven el meu propi poble. Això ha de portar a una certa autoreflexió. Quan milions d'àrabs són massacrats per altres àrabs, no dius res. Però quan 7 mil àrabs són assassinats per jueus que defensen el seu dret a existir, et revoltes, t'enfades, assaltes els carrers d'Orient i Occident, aixeques la bandera palestina, condemnes el terror, demanes un alto el foc. , capgires el món. Per què això? Per què estaves tan callat llavors però TAN SORTANT ara? Pot ser que finalment aixequeu una bandera i creeu el caos perquè només odies que els perpetradors siguin jueus? Perquè òbviament no t'importa quan milions d'àrabs són assassinats per altres àrabs. Pot ser que assalteu els carrers només esteu desfangant el vostre odi cap als jueus? El mateix odi que vam aprendre a les nostres mesquites i escoles? Vostè parla de "nombres i proporcionalitat". Però segons les regles de proporcionalitat, no hauríeu d'aixecar banderes palestines. A no ser que hi hagi una altra agenda en joc: l'odi als jueus. O com jo l'anomenaria: odi.

CONTUNDENTE MENSAJE DE UN ARABE EX-MUSULMAN: "EL PROBLEMA NO ES ISRAEL, SINO EL ISLAM"💥

"Como árabes, debemos comprender que Israel y Occidente no son nuestros opresores ni nuestros enemigos.

Nosotros, los árabes, somos nuestros peores enemigos.

Nosotros, los árabes, somos nuestros mayores opresores.

Nosotros, los árabes, hemos matado y oprimido a un millón de veces más de nuestro pueblo de lo que Occidente e Israel jamás podrán hacerlo.

No es Israel quien casó a mi madre cuando era niña. Fue mi gente quien lo hizo.

No es Occidente ni Israel quienes han estado bombardeando Yemen durante la última década y matando a 400.000 personas. Somos nosotros, los árabes, quienes lo hicimos.

No es Israel quien implantó el extremismo islámico en Oriente y Occidente. Son nuestras mezquitas, son los libros que adoramos, son los imanes que seguimos, es lo que aprendemos y lo que enseñamos.

No es Occidente quien nos obliga a tratar a las mujeres como mercancías. Es nuestra gente.

Y, sobre todo, no son Occidente ni Israel los que no valoran las vidas árabes.

Somos nosotros, los árabes, los que no valoramos la vida humana.

Si no admitimos ante nosotros mismos que NOSOTROS somos el problema, que NOSOTROS nos negamos a progresar y que NOSOTROS necesitamos cambiar, entonces el cambio nunca ocurrirá, la sangre seguirá fluyendo y nunca conoceremos la paz.

¿Cómo esperamos que el mundo y la comunidad internacional nos respeten, cuando nosotros no nos respetamos a nosotros mismos?"

— @JustLuai

Algunas cosas que hay que decir sobre la guerra en curso
por Ana Jerozolimski / Publicado el 29 de Octubre de 2023

En muchos medios de comunicación internacionales, los reportes sobre la guerra entre Israel y Hamas comienzan por el recuento de muertos palestinos, la destrucción causada por los bombardeos israelíes, la cantidad de heridos, la preocupación por “la falta de combustible, alimentos y agua”-entre otras cosas-, la cantidad de embarazadas en peligro, niños huérfanos o cadáveres aún bajo los escombros.

No me alegra en lo más mínimo el sufrimiento de personas no involucradas en terrorismo. Y no es eso lo que busca Israel. Tampoco espero que los medios no informen al respecto. Sería ilógico , no profesional y poco serio que no lo hicieran.

Pero es ilógico, no profesional y poco serio, en muchos casos, concentrarse casi exclusivamente en eso, a veces no mencionar siquiera y en otros casos hacerlo en forma notoriamente menor y menos destacada, el sufrimiento del lado israelí.

O no recordar que la fuente del número de palestinos muertos es Hamas, lo cual lejos está de ser prueba de credibilidad.

U omitir que entre los muertos indudablemente hay numerosos terroristas y no tratar de dejar la impresión de que Israel está atacando Gaza para terminar con su población civil.

O decir que falta combustible y omitir que Hamas lo roba de la ONU y que además almacenó enormes cantidades de antemano porque sabía que estaba preparando este ataque contra Israel y cuál sería su reacción.

La guerra no es “en Gaza”. Es en Gaza y en Israel. Es más: empezó en Israel, con el salvaje ataque terrorista de Hamas contra la población civil israelí, al que Israel decidió responder esta vez con una fuerza mucho mayor que en ocasiones anteriores, porque entendió que es imperioso destruir toda su infraestructura armada, para neutralizar su amenaza.

Tampoco es profesional ni serio informar sobre todo ese sufrimiento palestino, que claro que es un hecho, sin recordar que Israel ataca blancos armados de Hamas y que como están emplazados en medio de la población, hay también no involucrados entre las víctimas.

Digamos que en un informe de unos minutos el cronista de turno considera que no puede entrar en toda la historia y analizar que los túneles fueron construidos debajo de escuelas, mezquitas y hospitales, que se ubican cerca de instalaciones de la ONU, que salen a veces de casas particulares y otras estructuras civiles. Digamos…

Pero nada puede excusar que haya un informe en el que ni se recuerde la masacre del 7 de octubre o se la mencione al pasar. O que se la minimice. O que se crea que por decir en tres palabras que los bombardeos israelíes en Gaza fueron precedidos por “el atentado del sábado 7/10” alcanza.

No.

No fue “un atentado”.

Fue una masacre terrorista organizada, dirigido más que nada contra población civil, un ataque en el que fueron assesinadas 1400 personas, en su enorme mayoría civiles, casi todos israelíes judíos pero también no pocos israelíes musulmanes, fueron masacradas familias enteras que en muchos casos nunca serán identificadas por el estado en el que quedaron los cuerpos incinerados. Ancianos y niños arrancados por la fuerza de sus casas. Padres asesinados ante los ojos de sus hijos, algunos de los cuales fueron secuestrados a Gaza. Padres e hijos torturados atados mientras unos y otros lo veían.Y 239 secuestrados, la mayoría civiles, entre ellos también musulmanes y trabajadores extranjeros.

Ninguno de los civiles asesinados, de las jovencitas violadas y luego secuestradas o baleadas, ninguno de los niños arrancados a la fuerza de sus casas o asesinados con o sin sus padres, tenían un terrorista en un túnel debajo de su casa. Ni un depósito de misiles en su comedor. Ninguno tenía una comandancia terrorista en su habitación ni un lanzacohetes en su patio.

Y no, no hay paralelismos. No porque una vida israelí valga más que una palestina, en absoluto. No hay paralelismos porque de un lado hay un país que se defiende, que salió a atacar en respuesta a una masacre para quitarle al enemigo las armas con las que puede volver a atacar, y del otro lado hay un territorio que desde hace 16 años está en manos de una organización terrorista que lo convirtió en su base de operaciones y lo usa para atacar al vecino israelí. Y sí, claro que junto a los terroristas-y no hay duda que enorme cantidad de muertos son los terroristas buscados por Israel, de los que nadie habla, presentándose los números generales como si todos fueran civiles- también hay civiles inocentes. Pero ¿acaso podía Israel abstenerse de lanzar este ataque? ¿Acaso podría otra vez tratar de calmar el problema por un tiempo en lugar de poner fin a la amenaza de una vez? ¿Alguien esperaría que si país fuese el amenazado y atacado así no se defendiera?

La masacre del 7 de octubre no fue el comienzo de la guerra de Hamas contra Israel sino su ejemplo más letal. Fue precedido por un sinfín de atentados terroristsas contra civiles, bombas detonadas en atentados suicidas en autobuses, restaurantes y centros comerciales. Y el intento de matar, destruir, alterar la vida en Israel, no comenzó con los asesinatos y secuestros de hace tres semanas. Hace más de 20 años que el territorio israelí es blanco de cohetes disparados desde Gaza hacia la población civil. ¿Por qué la población civil debe tener refugio en su casa? ¿Por qué terroristas disparan hacia agricultores, madres y niños, escuelas y cualquier sitio de Israel? ¿Eso alguien lo pregunta o recuerda?

Y en lo que va de esta guerra, han sido ya 8.000 los cohetes disparados desde Gaza hacia territorio israelí. Casas destruidas, incendiadas, en las que en algunos casos no hubo muertos porque la familia estaba en el refugio o porque ya había sido desalojada.

Si algún proyectil israelí pega cerca de un hospital , aunque al hospital no le haya ocurrido nada, sale medio mundo a horrorizarse. ¿Alguien recuerda que eso ocurrió después que los terroristas dispararan desde al lado del hospital?

Recordemos un “pequeño” detalle: hace ya 18 años que no hay ni un soldado israelí en Gaza. Pero aunque es un elemento clave a tener presente, debo ir a otro frente más complejo, Judea y Samaria, o sea Cisjordania, donde sí hay soldados israelíes y es territorio en disputa. Tampoco esa disputa da legitimidad a una masacre. No es nuestra opinión, lo dice el Derecho internacional. Claro que Hamas siempre habló del sur de Israel, al que atacó en la masacre , como “territorio ocupado” , aunque es territorio plenamente soberano de Israel y reconocido como tal internacionalmente. La razón: Hamas no reconoce el derecho de Israel a existir. Para Hamas, la existencia misma de Israel es “ocupación”.

Israel no tiene más remedio que defenderse.Si se abstuviera de hacerlo para garantizar que no haya ni un muerto en Gaza que no sea terrorista, estaría actuando como no lo ha hecho nunca ningún país del mundo al librar guerras. En realidad, no hay puntos de comparación. Ningún país del mundo libre se ve amenazado por terroristas como lo ha estado Israel desde su fundación.

Mireu això, és espectaular.
És en Rawaf al-Saeen, autor mediàtic saudita.

Us ho he traduït, tres minuts de claredat meridiana:

"No hi ha res que l'Aràbia Saudita no us hagi donat.

Fins i tot va establir un estat per vosaltres!
(el rei Fahad - 1982-2005)

Quan el president Reagan li va demanar que financés els grups rebels de la Contra (es refereix a la Contra de Nicaràgua), el rei li va dir: "un bon favor en mereix un altre. Dona'm una estat palestí".

Reagan digué: "d'acord".

Van acordar un estat palestí, el rei Fahad va informar Arafat de què li havia aconseguit un estat palestí.

Arafat va sortir corrent i només va acceptar veure el rei Fahad deu anys després d'allò.

Arafat mai no va estar interessat en un estat palestí.
Ningú de vosaltres vol un estat palestí, no teniu cas, no teniu país, no teniu terra.

Aquesta terra pertany a Israel, d'acord amb l'Alcorà.

I vosaltres sou gent desplaçada, vinguda de tot arreu: mongols, turkmenis, circassians, armenis, gitanos...
No teniu res, a Palestina.

Palestina és l'estat d'Israel per al poble d'Israel.

I la gent d'Israel, perquè ho sapigueu, la gent d'Israel són els fills d'Isaac i nosaltres els àrabs som els fills d'Ismael.

Isaac i Ismael eren germans i el seu pare era Abraham.
Això els converteix en els nostres cosins.

Però d'on veniu VOSALTRES?
Com heu esdevingut part d'aquesta història?

Estaveu per tot arreu, originalment: gitanos, mongols, turkmenis, circassians, romans... Restes d'altres pobles.

Com heu esdevingut part d'aquesta història?
Com heu esdevingut part de nosaltres?

El poble d'Israel viuen a la seva terra i vosaltres no teniu ni terra ni cas.
No intenteu prendre'ns el pèl!

I, pel que fa a la mesquita d'Al-Aqsa, perquè ho sapigueu, no existeix res anomenat Al-Aqsa. Només hi ha Alquds (Jerusalem).

La mesquita d'Al-Aqsa esmentada a l'Alcorà és a Ju'arana, a 29km de la ciutat de Taïf: allà hi ha Al-Aqsa (la més llunyana) i Al-Adna (la més propera).

La vostra mesquita Al-Aqsa va ser construida per Hisham l'any 682.

Com voleu que Muhammad visités una estructura que va ser construida l'any 682, 60 anys després de mort?

A qui voleu prendre el pèl?

Vosaltres, palestins, no sou àrabs. No teniu terra, no teniu cas.

La terra pertany a Israel, i el cas és el cas d'Israel.

Fa temps, els primers ministres Itzchak Shamir, Rabin, Sharon, Golda Meir... Tots van ser herois!
Ho sabíeu?

Però Netanyahu és un covard.
Perquè Netanyahu no us ha calat foc.
Netanyahu, crema aquests criminals!
Encarrega-te'n d'una vegada, fes-ho per vosaltres, pel món i per nosaltres!

Per què els manteniu?
Per què els heu obert la frontera i els heu deixat escapar?

A Jordània, van provocar el Setembre Negre (fets de 1970).

Van saquejar Kuwait quan Saddam Hussein el va ocupar (invasió de 1991), portaven uniformes de l'exèrcit iraquià i saquejaven les botigues.

I van continuar sent mesquins i menyspreables.
És part de la seva educació i del que són.

Si ets un home, Netanyahu, per què no fas un favor al món i ens en deslliures, eh?

Que Déu us maleeixi i maleeixi Netanyahu per no desfer-nos de vosaltres.

Perquè Netanyahu us ha llançat una armilla salvavides.

Ell és qui se suposa que us hauria de turmentar i deslliurar el món de vosaltres.

Els palestins heu estat malvats a tots els països on heu posat els peus!
Pura maldat i ni un dissident entre vosaltres!

Tinc ganes de passar la nit amb un jueu i no amb un palestí.

Tinc ganes de convidar un jueu a casa meva, donar-li menjar i aigua, i un llit on dormir, i no deixaré entrar cap palestí a casa meva".

L'interessant no són les bestieses que diu.

L'interessant és que cap persona significada diria una cosa així a l'Aràbia Saudita sense el coneixement i el permís de MBS (Mohamed Bin Salman), el príncep regent, aficionat a tallar a trossets els que li porten la contrària.

Us pensàveu que els racistes som els occidentals?

No teniu ni la més remota idea de com de racistes són aquesta gent.

Això que diu aquest simpàtic portaveu del règim saudita, això és el mateix que pensen a Egipte, Jordània, Iran i arreu.

Aviam si us entra al cap quins són els valors i la "civilització" d'aquesta gent.

Gabriel Chocron on X

pasos del Hamas
(y el mundo que cae en la trampa)

1. Usando los recursos del pueblo, construye túneles y cuarteles terroristas en zonas pobladas, debajo de hospitales y en infraestructuras civiles. Un crimen de guerra.

2. Planifica desde ahí la masacre en masa de civiles israelíes inocentes.

3. Asesina a más de 1.400 personas, principalmente civiles inocentes (otro crimen) y ademas grábalo y transmítelo en vivo con orgullo. (Pero no te olvides de negarlo cuando hables en inglés)

4. Dispara cohetes desde zonas residenciales e infraestructuras civiles (otro crimen de guerra)

5. Se tan descarado que cuando ataquen tus infraestructuras terroristas y mueran civiles como resultado de tus crímenes de guerra, utiliza cada muerte para tu propaganda.

6. Espera que el mundo te apoye y además exige que haya un “cese al fuego” para que tengas impunidad por todo lo que hiciste (masacrando a cientos de civiles y escondiendote detrás de población civil).

Y el mundo le sigue el juego al Hamas..

Ceci Denot on X.

Hoy hubo un intento de pogromo contra judíos en Daguestán, Rusia, donde una turba de islamistas pro-Hamás fue al aeropuerto en busca de un avión que venía desde tel Aviv al grito de que querían matar a los judíos. Se pusieron a revisar aviones y a interrogar personas preguntando dónde estaban los judíos. Por suerte el avión se fue sin que lastimen a nadie. ¿La respuesta de los antisionistas? Celebrarlo y pedir que se repita lo mismo en todos lados. Desde que celebraron el pogromo del 7 de octubre nada debería sorprenderlos, pero si todavía quedaba alguien que pensara que el problema lo tenían únicamente contra los judíos que viven en Israel, sepan que no, que nos quieren ir a matar en donde sea que nos encontremos. Son nazis.

Malgrat tots els ajuts als migrants, alguns fins i tot, es dediquen a robar. Jo ja tinc por de sortir al carrer per la nit. La inseguretat està cada vegada pitjor.
https://vm.tiktok.com/ZGJKMHcoV/

Gabriel Chocron en X.

A ver, vamos a entender algo..
Hace poco más de 2 semanas la organización terrorista Hamas entró a nuestras casas y masacró a más de 1.400 personas.

Desde entonces han disparado más de 7.700 cohetes. Día y noche atacando a la población civil israelí.

El Hamas lleva años robándose los recursos de los palestinos.
Miles de millones de dólares en impuestos y ayuda humanitaria que en lugar de invertirlos en el bienestar de su población lo invierten en cohetes, túneles subterráneos, miles de armas y hasta cámaras GoPro para que los terroristas puedan filmar sus "hazañas" asesinas orgullosos.

Ahora..
Dicen que hay una crisis de combustible en Gaza.
Pero todos saben que Hamas tiene más de 500.000 litros de combustible acaparados en la Franja, que están utilizando para iluminar los túneles donde almacenan armas (como las que usaron el 7/10 para asesinarnos en nuestras casas) y para disparar cohetes (como los +7.700 que disparan día y noche).

Y el mundo le reclama a Israel: ¿por qué no dejan entrar combustible a Gaza?
Vienen, nos matan, usan el combustible para hacerlo y pretenden que le demos más combustible para que lo puedan seguir haciendo?
¿Por qué no nos piden que les mandemos, ya que estamos, un cargamento de granadas y otro de misiles dirigidos para que nos puedan atacar con todo?

Pero la cosa empeora..
¿Por qué el mundo lleva 16 años alimentando la maquinaria terrorista del Hamas?
Habían pruebas más que claras de que esto es exactamente lo que estaba haciendo el Hamas.
Y en lugar de exigir y presionar al Hamas para que no usen recursos civiles para fines terroristas, le reclamaban a Israel por no dejar entrar más recursos civiles para seguir alimentando esa maquinaria terrorista.

Y todavía peor..
Los terroristas del Hamas le roban la semana pasada 24.000 litros de combustible a UNRWA.
UNRWA lo confiesa en Twitter y después borra el tweet.
Y para peor, la misma UNRWA sale a atacar a Israel por no dejar pasar combustible.

El mundo se volvió loco o estúpido.
O bueno, creo que los 2.

| ☪️#ÚLTIMAHORA: 😳Toda Europa será musulmana: "Nosotros tenemos muchos hijos y ellos prefieren tener un perro."😦 Declara El radical Islámico.

📢 El abogado y clérigo radical islámico Anjem Choudary declaró en una entrevista concedida al semanario polaco Do Rzeczy que, dentro de muy poco tiempo, "toda Gran Bretaña y Europa será musulmana".

Pauistaní nacido en Inglaterra, el religioso fue investigado por la policía británica por "actividades relacionadas con el terrorismo". Basa su argumento en algo tan constatable como la demografía: "Nosotros podemos tener varias mujeres. Algún amigo ha llegado a tener veintiún hijos".

"Su sociedad se despuebla porque sólo desea tener un hijo y un pez de colores o un perro. No se sorprenda, pues, si dentro de pocas generaciones ya somos mayoría aquí. No es ningún fantasma. Es la realidad", añade.

Choudary cree que "el islamismo juega en el siglo XXI el papel que el comunismo o el nazismo jugaron en el siglo XX". Desea imponer la sharia en Gran Bretaña y recuerda que "una buena parte de Europa vivió" bajo esta doctrina islámica, "y esta situación se puede repetir".

Sobre los atentados en Europa,. como el de Charlie Hebdo, afirma que se sintie "feliz porque esas personas ya no insultarán al Profeta Mahoma", y considera que "los cristianos son enemigos de los musulmanes" porque rechazan "a Dios y al Profeta".

Fuente: Mediterráneo Digital

DURANT: DECLARACIÓ DE L'EMIR DE L'ESTAT DE QATAR: - No acceptem doble moral i actuar com si la vida dels nens no comptés. - No està permès seguir ignorant els fets d'ocupació, setge i poblament - Som defensors de la pau, ens adherim a les resolucions de la legitimitat internacional i a la iniciativa àrab, i no acceptem la doble moral. - El que està passant és molt perillós, inclòs trepitjar tots els valors, costums i lleis religiosos i mundans - Diem que n'hi ha prou, i no és permissible que Israel tingui llum verda incondicional i permís sense restriccions per matar. - No és admissible seguir ignorant la realitat d'ocupació, setge i poblament. - En la nostra època, tallar l'aigua i prevenir els medicaments i els aliments no s'hauria de permetre que s'utilitzin com a armes contra tot un poble. - Demanem una posició regional i internacional seriosa contra aquesta escalada perillosa que amenaça la seguretat de la regió i del món. - Demanem que s'acabi aquesta guerra que ha travessat totes les fronteres, per estalviar vessament de sang i per salvar els civils de les conseqüències de l'enfrontament militar. - La guerra no ofereix cap solució, i només passarà una exacerbació del patiment, un augment del nombre de víctimes i un sentiment d'injustícia.