@FelixMiroLevy
No hi estic d'acord amb que siguen canvis impulsats únicament pels polítics. Aquests tipus de canvis i innovacions surten al carrer (o últimament també a internet), entre els grups minoritatis o de moviment social als que els afecta el llenguatge.
El doblatge de les paraules indicatives de gènere va nàixer a grups feministes i va ser després incorporat als partits polítics que reivindiquen el feminisme.
@llavoreta @FelixMiroLevy@mastodont.cat
@dgil
Descrius modes.
Les modes canvien. La llengua roman.
Hem passat x un munt d'intents d'inclusió q no han acabat d'agradar:
- senyora davant de senyor,
- posar / amb totes les variants d'un article, nom o adjectiu fins el punt de fer inintel·ligible un text,
- l'@ enlloc de la vocal de genere
I ara hem d'oficialitzar una xorrada q no respon a cap criteri lingüístic?
Au, va!
Si bé la llengua ha de donar resposta a les noves inquietuts, s'ha de mantenir al marge de les modes.
Un invent interessat q només vol fer servir part d'un col·lectiu (no tot), no hauria d'obrir la capsa dels trons de la modernització lingüística.
Qualsevol canvi ha de ser analitzat en profunditat, quan ja és una realitat x la majoria de la població.
Com bé diuen, tenim sinonímia neutra aplicable a tothom, fins i tot als "no binaris" més pelapunyetes.
Enlloc de fer el pena d'aquesta manera, haurien de fer campanyes x impulsar l'ús de vocabulari q no sigui calcat al castellà: en tenim molt i s'està perdent.
@Emerades
Estic completament d'acord amb la conclusió final però no amb la resta.
L'AVL i la RAE han acceptat neologismes i normes que han causat controvèrsia, per què no acceptar que la gent utilitzi la terminació amb -i per determinar un gènere neutre o desconegut?
Les modes sols es pot saber que ho son quan deixen d'estar vigents, i no saps quan un canvi ha vingut per quedar-se. No pots donar resposta a les noves inquietuds i evitar les modes simultàniament sense mantenir l’statu quo. 1/4