#BonDia als éssers vius que caminen i veuen al voltant.

Camí del Xiprer, partida del Teix, carrer del Pi, ...
Ha passat el temps i ells, per la mà d'algú, no hi són. Queda el nom, el record, l'absència. Han marcat i marquen un punt, un lloc on anar, on seure, on trobar quelcom o trobar-se un mateix.
Faig el camí sabent que arribaré a un temps de la memòria.
Per sort, a alguns indrets, encara hi ha qui li posa nom a un arbre i passa a ser un veí més, o millor encara, un amic molt familiar.