SERGI MARANYA a X

PUIGDEMONT NO VOL, PERÒ… 🤔

Junts aglutina diferents maneres de pensar, això ja ho sabeu. Des dels indepes disposats a donar un gran NO a Pedro Sánchez, per no haver complert les condicions que Puigdemont va demanar el 5 de setembre en la conferència a Brussel·les, fins els convergents de tota la vida, coneguts ara més com a processistes, que van anar a parar a aquest partit per no quedar-se sense feina ni pagueta. Aquests últims, ara mateix, són majoria dins el partit i hi tenen posicions rellevants i decisòries. És el principal motiu pel qual Carles Puigdemont, encara no s’ha decidit.
Tot i que els mitjans el fan protagonista, no decideix sol i, per tant, es veu obligat a mantenir les negociacions i mantenir un dificil equilibri que sap que no podrà mantenir gaire més temps.

Entre passar a la història com un venut que acabarà sent irrellevant o mantenir el pols amb l’Estat, ell personalment escull el segon. No ho dic jo. Ho ha dit ell, amb altres paraules, en diferents ocasions.
Puigdemont té ara l’oportunitat de diferenciar-se d’ER i de demostrar que realment ell no s’ha exiliat 6 anys per acabar demanant que el perdonin i tornar amb la cua entre les cames.
Ara bé, no tothom dins el partit es troba en la mateixa situació que ell. Hi ha una part important i decisòria, com deia abans, disposada a arribar a un acord amb Pedro Sánchez al preu que sigui. És la part convergent de tota la vida que considera que fent ‘la puta i la ramoneta’ els va millor perquè la gent acostuma a tenir poca memòria politica. Són els que estaven a favor que Xavier Trias fes campanya sense cap bandera independentista al seu voltant. I ja en sabeu el resultat: una victòria que va acabant convertint-se en una derrota.

Davant de tota aquesta situació, Puigdemont sap que si diu no a Sánchez hi haurà una més que probable escissió dins de Junts. El president a l’exili sap que l’acord d’ER no ha agradat gens a l’entorn independentista que no té un carnet de militant a la boca. I això és important en el cas d’una repetició electoral. Podria aglutinar el descontentament del votant d’ER i fins i tot podria rebre una part del votant que va decidir fer una abstenció activa en les últimes eleccions espanyoles.
Sap, com ho sap ER també, que per moltes promeses que faci el Gobierno difícilment es compliran mai, bàsicament perquè mai les han complert. I aleshores amb quin posat es presentarien a les següents eleccions? Acceptar la derrota o mantenir el pols. Aquesta és la qüestió.