El periodista, historiador i excorresponsal de guerra @wierdduk del diari holandès @telegraaf va escriure aquest comentari després de veure les imatges del pogrom del 7 d'octubre a l'ambaixada d'Israel 👇🏽 “Vaig veure les imatges sense censura de l'atac terrorista de Hamàs el 7 d'octubre. Imatges de les GoPros i telèfons mòbils, càmeres de quadre de comandament i càmeres de seguretat dels terroristes. Això cal perquè el 7 d'octubre ja ha desaparegut dels mitjans i del públic. He vist moltes coses a la meva vida, he participat en guerres, però aquest és un altre nivell d'horror, comparable només a les atrocitats comeses per ISIS i els botxins nazis. 45 minuts d'imatges espantoses d'una autèntica orgia de matances: matant i cremant nadons, nens, famílies senceres i grups d'amics, gent gran. I cada vegada aquest crit triomfal: “Allahu Akbar!” Els terroristes jubilosos, eufòrics mentre disparen un altre nen. Cridant els seus pares, cridant d'alegria: "Mama, vaig matar deu d'ells amb les meves pròpies mans! La seva sang encara és a les meves mans!". No oblidaré mai això: dos germans i el seu pare, encara en roba interior perquè és d'hora al matí, corrent cap al refugi, cridant de por. Un terrorista llança una magrana. El pare mor instantàniament; els nens surten preses del pànic del seu amagatall: “Pap, pare! Els terroristes els empenyen cap a la casa. El nen en xoc: “El pare és mort, crec que nosaltres també morirem”. El seu germà petit ja no pot veure amb un ull: “No hi veig res”, plora. El seu germà el cuida, després cau a terra cridant: "Déu meu, per què segueixo viu?", mentre un terrorista saqueja el frigorífic. On són aquests nens ara? A Gaza, ostatges, de dol i en agonia? Qualsevol que digui “sí, però...” mereix un lloc a les cavernes més profundes de l'infern”. (Via @Assita_Kanko )