Quan cridaven "cal exterminar els jueus", molts al món van romandre en silenci. Quan nens jueus van ser cremats vius, molts al món van romandre en silenci. Quan es van enorgullir d'assassinar jueus i esborrar famílies senceres, molts al món van romandre en silenci. Quan ens van assassinar de forma sistemàtica intentant assegurar-se que ningú pogués sobreviure, molts al món van romandre en silenci. Quan van arrencar gent de casa per portar-los a calabossos inhumans, molts al món van romandre en silenci. Quan dones jueves van ser violades salvatgement, molts al món van romandre en silenci. Quan van prometre repetir la massacre tantes vegades com calgui fins i tot van exterminar, molts al món van romandre en silenci. I encara que fàcilment ho podria ser, no estic parlant de l'Holocaust. Estic parlant del 7 doctubre. Perquè si abans ens preguntàvem com tants al món van romandre en silenci quan tot això passava, ara ho vam veure amb els nostres propis ulls. També aquesta vegada, milions al món, incloent molts dels països musulmans així com també "progressistes" a l'Occident, van respondre a la massacre amb silenci, negació, justificació i fins i tot atacs contra jueus. Molts, massa, van romandre en silenci. Incloent per exemple a l'Autoritat Palestina a qui el món veu com a "moderats" i "socis per a la pau". Incloent també organitzacions de dones que per anys advocaven contra violacions, que no van dir res quan les dones violades eren mongetes (o en alguns casos fins i tot es van posar del costat dels violadors). O també organitzacions pels nens que no es van manifestar el 7 d'octubre quan nens eren massacrats o quedaven orfes, i que tampoc aixequen la veu quan hi segueixen havent dos nens en mans de terroristes. Però hi ha una petita gran diferència. Avui el nostre poble té un Estat. Un país que ens defensa. Un país que davant els que prometen que faran el 7 d'octubre una vegada i una altra, garanteix que això mai més tornarà a passar. No tornarem a ser els jueus indefensos del passat. No tornarem a deixar en mans dels altres la nostra seguretat. No descansarem fins que tots estiguin de tornada a casa i que tots els que són a casa puguin viure amb seguretat. Mai més no és una frase buida. És un manament actiu. I no descansarem fins a complir-ho.