Un pare econòmicament acomodat volia que el seu fill sabés què és ser pobre i el va portar perquè passés un parell de dies en un ranxo amb una família camperola. Van passar tres dies i dues nits a casa del camp. A la interlocutòria de tornada a la ciutat, el pare va preguntar al seu fill: _ Què et va semblar l'experiència? _Bona, va contestar el fill amb la mirada posada a la distància. _I… Què vas aprendre?, va insistir el pare… El fill va contestar: * Que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre. * Nosaltres tenim una piscina amb aigua estancada que arriba a la meitat del jardí… i ells tenen un riu sense fi, d'aigua cristal·lina, on hi ha peixets i altres coses boniques. * Que nosaltres comprem llanternes per il·luminar el nostre jardí… mentre que ells s'enllumenen amb les estrelles i la Lluna. * El nostre pati arriba fins a la tanca i el d'ells arriba a l'horitzó. * Que nosaltres comprem el nostre menjar... ells, sembren i cullen el d'ells. * Nosaltres sentim música amb audiòfons… ells escolten una simfonia sense fi d'ocells, periquitos, granotes, gripaus, cucarrons i altres animalets… * Nosaltres cuinem en estufa elèctrica… ells, tot el que mengen té aquest deliciós sabor del fogó de llenya. * Per protegir-nos nosaltres vivim envoltats per un mur, amb alarmes… ells viuen amb les portes obertes, protegits per l'amistat dels seus veïns. * Nosaltres vivim connectats al cel·lular, a l'ordinador, al televisor… ells en canvi, estan “connectats” a la vida, al cel, al Sol, a l'aigua, al verd de la muntanya, als animals, a les sembres, a la seva família i sobretot a Déu. El pare va quedar impactat per les paraules del seu fill… i llavors el fill va acabar: _¡Gràcies pare, per haver-me ensenyat com som de pobres! Tristament, cada dia estem més pobres d'esperit i apreciació per la natura.