Jo no he sigut @Aristoteles@qoto.org

Lituània, Letònia i Estònia es preparen per a la guerra amb Rússia. Un escenari potencial: una invasió a gran escala en un termini de 3 a 7 dies.

Els països estan desenvolupant plans d'evacuació per a un milió de persones. Prop de les fronteres entre Rússia i Bielorússia, escoles, esglésies i estadis esportius s'estan convertint en refugis, segons informa Reuters.

A Lituània, s'han preparat rutes d'evacuació per a 400.000 residents de zones frontereres. A Kaunas, la segona ciutat més gran del país, ja hi ha espais a punt per a 300.000 persones. S'estan emmagatzemant llits, aliments i combustible.

Estònia té previst traslladar 140.000 ciutadans (el 10% de la seva població) a refugis temporals. A Narva, una ciutat fronterera de parla russa amb una població de 50.000 habitants, el govern es prepara per traslladar dos terços dels residents a l'interior.

A Letònia, les autoritats esperen que fins a 600.000 persones siguin evacuades durant els primers dies d'un possible atac. Els combois civils es dirigiran per carreteres secundàries perquè les autopistes principals romanguin obertes a les unitats de l'OTAN.

Cap dels tres països té previst evacuar persones fora del seu propi territori. L'única ruta cap a Polònia passa pel corredor de Suwałki de 65 quilòmetres, un tram estret que l'OTAN tem que es pugui perdre en les primeres hores d'una possible invasió.

L'assessor de seguretat lituà Kęstutis Budrys va dir: "Ho hem planificat tot: rutes d'evacuació, reserves de combustible, refugis. Estem preparats per al pitjor dels casos si Rússia ataca".

Font: traduït i adoptat de Tymofiy Mylovanov

🇮🇱Dures paraules del ministre Amijai Eliyahu després de l'atemptat a Manchester:

"Europa va ensenyar al món el que significa una Shoá. Europa va jurar 'Mai més'. I Europa, una altra vegada, roman de braços plegats mentre la sang jueva és vessada."

Hi ha un sol lloc al món on un jueu pot ser jueu sense por. Allà estem, armats, preparats i sense disculpar-nos.

El nostre missatge als nostres germans a la diàspora és clar: no estan sols. Tenen un Estat, tenen un exèrcit i tenen un poble que no permetrà que el món oblidi una vegada més. Torneu a casa.

A Starmer ia tots els governs que van convertir els jueus en blancs els dic: aquesta sang està a les mans. Vostès van triar ser Chamberlain. I la història ja ens va mostrar el que passa amb els països que opten per aquesta covardia.

Nosaltres no som Europa. Nosaltres no oblidem, no perdonem, i no tornarem a ser mai víctimes, per més que segueixin condemnant Israel”.

🌀 PER QUÈ SÓC OCTUBRISTA I ORRIOLISTA (O+O)

Avui fa 8 anys d'un dels dies més memorables de la meva vida. El recordaré sempre. Com a català i com a ésser humà que lluita per la llibertat.

A les 5 del matí, encara fosc, ja era a la porta del col·legi electoral, amb uns quants patriotes més. Em van demanar si volia formar part de la mesa. Vaig dir que sí. 12 hores custodiant les urnes. Per sort, no van venir els botxins, com al poble del costat. x.com/vogelfreicat/s…

Aquell dia vam guanyar perquè vam desobeir i vam demostrar que el poder era a les nostres mans. El referèndum fou un ritual d'autodeterminació exitós en si mateix. Tota l'energia congriada de centenars de milers de persones va crear un «egregor» que encara dura, malgrat les ulteriors vicissituds, tan malaguanyades. Que dura i que durarà, encara que avui no se celebri res, mentre alguns renegats i malànimes malden per esborrar-ho.

L'1-O de 2017 és el far que ens guia. Una acció directa. Un fet consumat. La manifestació de l'ESPERIT CATALÀ en la seva màxima expressió. És la nostra gran victòria, que molts volen menystenir. Els que hi vam ser, sabem perfectament que allò que vam viure no és un esdeveniment qualsevol.

Sóc octubrista perquè la flama de l'1-O encara em crema molt endins. Perquè no renunciaré mai a la lluita per l'alliberament de la Nació Catalana. Perquè si aquell dia va ser possible, no hi ha res impossible en el futur...

6 anys després vaig escoltar per primera vegada la Sílvia @orriolsderipoll. Vaig anar a Ripoll el dia de la seva investidura com a batllessa: x.com/vogelfreicat/s…

Allí vaig sentir que era ella, la que havia vingut a continuar el camí marcat per l'ESPERIT de l'1-O. Fou un "intuïció" molt profunda, espiritual. Orriols encarna l’esperit de resistència i autenticitat que l’1-O va desvetllar. I llavors vaig escriure el llibre @FenomenOrriols x.com/vogelfreicat/s…

Ser O+O (octubrista + orriolista) significa que confio en el Poble Català, que va ser capaç de fer el referèndum.

Ser O+O vol dir que, malgrat totes les contrarietats i les traïcions, no he perdut l'esperança en la victòria.

Ser O+O és l'única cosa que es pot ser ara mateix si ets català i vols salvar Catalunya...

#ESPERIT1OCT
#SalvarCatalunya
@CatalunyaAC
@orriolsderipoll
@FenomenOrriols

La leyenda del cine Claudia Cardinale murió a los 87 años.

Volodimir Zelenski

Un dia típic per a Rússia, que, malauradament, continua evitant una pressió global realment forta en resposta a la prolongació de la guerra.

A la nit, hi va haver una sèrie d'atacs brutals amb artilleria de coets i bombes aèries sobre Zaporijija, contra cases normals i infraestructures urbanes. Malauradament, el nombre de ferits va augmentar durant el dia. Hi ha morts. Al matí, Rússia va dur a terme un altre atac amb drons contra un centre logístic civil a la regió de Kíev. Sense cap propòsit militar. Un atac rus deliberat contra empreses ucraïneses.

Durant el dia, un atac va impactar al centre de Khàrkiv, dirigit contra edificis universitaris. La Universitat Nacional de Farmàcia, per a Rússia, simplement un objectiu. Bombes aèries guiades russes continuen plovent sobre comunitats de les regions de Sumy, Khàrkiv i Donetsk. Els atacs amb drons FPV continuen a la regió de Zaporijija. Kherson està sota un bombardeig d'artilleria constant.

L'única raó per la qual Rússia es pot permetre tot això és perquè no sent dolor. Fins que Rússia no senti pèrdues realment significatives, sobretot pèrdues econòmiques, continuarà evitant la diplomàcia genuïna i la fi de la guerra. És crucial que el món respongui a cada atac. És crucial que Europa, els Estats Units, el G7 i el G20 no donin temps a Rússia, temps per a la guerra. Calen sancions contundents. Calen aranzels contundents sobre el comerç rus. Cal una protecció sòlida de la vida.

Sabies que els ratolins no poden vomitar, les serps poden dormir fins a 3 anys i la mel és l'únic aliment que no es fa malbé? Les girafes no saben nedar i els dofins dormen amb un ull obert? Les mosques tenen cinc ulls, els cangurs no poden caminar enrere i un ós adult pot córrer tan ràpid com un cavall.

La petjada de la llengua és única, com la dactilar. L'aigua que bevem té més de 3 mil milions d'anys, l'os del maluc és més fort que el formigó i els repel·lents de mosquits no els espanten: t'hi tornen invisible. Pomes, cebes i papes saben igual si no pots olorar. I si comptessis sense parar, trigaries 32 anys a arribar a un bilió.

Gabriel Gerushalmi en X

Hay que ver con la seguridad con la que habla Khalil (Jalil) al-Hayya, el negociador jefe de Hamás.

Cuanto más apoyo político reciben los palestinos de los gobiernos de Occidente, más se empoderan y mayores son las exigencias que hacen a #Israel las organizaciones terroristas palestinas.

Cuanto más dinero reciben de sus gobiernos las ONGs europeas pro-Hamás, mayores son las exigencias que hacen a Israel las organizaciones terroristas palestinas.

Cuanto más apoyo mediático reciben de los grandes medios de prensa occidentales, mayores son las exigencias que hacen a #Israel las organizaciones terroristas palestinas.

Esta guerra nunca se hubiera iniciado sin el blanqueo del terrorismo palestino que ha hecho Europa Occidental en las ultimas décadas, la cual ha financiado, apoyado políticamente y alentado el nacionalismo violento palestino.

Hamás contaba con que Occidente haría lo imposible por contener la reacción militar de Israel, y no se equivocaron.

Y no me cansaré nunca de repetir, nuestros más rabiosos enemigos no se apoyan en Moscú o Pekín, sino en Bruselas.
Fin del Comunicado! 😠

Via @DanBurmawy

Escuchen. Soy jordano y les digo que la solución de dos estados está muerta, completamente. Y les diré por qué.

En 1994, cuando Yitzhak Rabin estaba dispuesto a entregarles un estado a los palestinos en bandeja de plata, ¿quién fue la voz más fuerte en contra? Benjamin Netanyahu. ¿Y cómo lo llamó el mundo? Radical, enemigo de la paz, belicista. Incluso dentro de Israel, muchos pensaban que estaba siendo extremo. ¿Pero lo estaba?

El argumento de Bibi era simple: No se le da un estado a gente que declara abiertamente que tu país no tiene derecho a existir y cuyo objetivo final es borrarte del mapa. Eso no es un “proceso de paz”, es un suicidio nacional.

Él entendió los riesgos de seguridad. Un estado palestino en Judea y Samaria (Cisjordania) dejaría a Israel con solo 9 millas de ancho en su punto más estrecho. Eso no es nada. Es una ruta de invasión fácil. Es una pesadilla de seguridad. Bastarían minutos para partir Israel en dos y masacrar a su gente.

¿Pero Israel escuchó? Por supuesto que no. En el 2000, Ehud Barak volvió y mejoró la oferta. Le ofreció un estado a Arafat otra vez. Gracias a Dios, Arafat dijo que no. ¿Y por qué dijo que no? Porque nunca quiso un estado, quería que Israel desapareciera.

Avancemos a 2005. Ariel Sharon intentó otro enfoque. Dijo: “Bien, hagamos una prueba.” Entonces sacó a todos los judíos de Gaza, 70,000 colonos, expulsados por la fuerza. Incluso exhumó tumbas judías para asegurarse de que Gaza estuviera 100% Judenrein. Sin excusas. Los palestinos tenían la oportunidad de demostrar que podían administrar un estado.

¿Y qué hicieron? ¿Construyeron hospitales, escuelas e infraestructura? ¿Trabajaron en la construcción de una nación? ¿Aprovecharon esta oportunidad de oro para crear un miniestado próspero y demostrarle al mundo que estaban listos para la independencia?

No. En su lugar, convirtieron Gaza en una plataforma de lanzamiento terrorista. Desde 2005, Gaza ha sido una fábrica de cohetes, un campo de entrenamiento yihadista y una red de túneles sacada de una película de terror. Miles de millones en ayuda han fluido, y en lugar de construir un futuro, Hamás construyó armas para destruir a Israel.

Regresemos a la pregunta original: ¿Quién tenía razón? ¿Los soñadores que seguían ofreciendo a los palestinos un estado o Bibi Netanyahu, que advirtió que esto sería un desastre?

La respuesta es clara. Bibi tenía razón. A los palestinos nunca les importó tener un estado. Solo les importó destruir el estado judío.

Y aquí está la parte que la mayoría no quiere decir en voz alta: Este conflicto nunca fue sobre la “ocupación”. Siempre fue una mentira. Cisjordania y Gaza son solo excusas convenientes. El verdadero problema es la yihad islámica.

Bibi entiende esto mejor que nadie. La gente con la que Israel ha estado negociando durante décadas no quiere fronteras. Quiere aniquilación. No se trata de compromiso. Se trata de borrar a Israel del mapa.

Así que no, la solución de dos estados no está “muriendo”. Ya está muerta. Y lo ha estado desde la primera vez que Israel intentó hacer la paz con quienes no creen en la paz.

Danny Burmawi

T'has adonat mai com cada experiment socialista acaba de la mateixa manera?

Pobresa massiva, fam, domini autoritari i una economia col·lapsada. És pràcticament un resultat assegurat.

•Veneçuela? Una vegada el país més ric d'Amèrica del Sud, ara un forat infernal on la gent menja animals del zoo per sobreviure. La inflació va arribar al 4000% en un moment determinat.

•Rússia? El fracàs més gran de la història econòmica. Es va esmicolar pel seu propi pes perquè la planificació central és tan eficaç com una diana de dards inflable.

•Corea del Nord? Un país on la gent, literalment, mor de fam, mentre els seus líders s'engreixen de l'esquena de la classe treballadora.

•Cuba? Dècades de dictadura, sense progrés econòmic i gent que fuig amb basses fetes d'escombraries literals per escapar.

I què diuen els esquerrans? "Bé, el socialisme real no s'ha provat mai".

Oh, calla. S'ha provat una i altra vegada, i els resultats són sempre els mateixos: fracàs, opressió i misèria.

escriu @RobertHersov en una edició de Visegrad24.

Judíos vs. Musulmanes

👉 Los judíos creen en un solo Dios.
Los musulmanes creen en un solo Dios.

👉 El judaísmo tiene aproximadamente 3500 años.
El islam tiene aproximadamente 1400 años.

👉 Los judíos rezan 3 veces al día.
Los musulmanes rezan 5 veces al día.

👉 Los judíos tienen leyes dietéticas y no comen cerdo.
Los musulmanes tienen leyes dietéticas y no comen cerdo.

👉 Los judíos no intentan convertir a nadie.
Los musulmanes intentan convertir a todos.

👉 Los judíos están felices con un país.
Los musulmanes quieren todos los países.

👉 Los judíos se integran bien a otras culturas.
Los musulmanes no se integran bien con nadie.

👉 Los judíos nunca han tomado el control de un país.
Los musulmanes han tomado el control de muchos países.

👉 Los judíos pueden coexistir con otras razas y religiones y vivir en armonía.
Los musulmanes luchan e intentan conquistar a quienes conviven con ellos.

👉 Los judíos no detienen el tráfico para rezar.
Los musulmanes detienen el tráfico para rezar.

👉 Los judíos se defienden.
Los musulmanes atacan.

👉 Los judíos aceptan las reglas y leyes de los países donde viven.
Los musulmanes no creen que deban seguir las reglas y leyes de los países donde viven.

👉 Los judíos contribuyen a la construcción de la civilización occidental.
Los musulmanes quieren destruir la civilización occidental.

👉 Los judíos valoran su vida.
Los musulmanes valoran su muerte.

Si hubiera una guerra de religiones, ¿de qué lado estarías?

Autor: Rich Toronto
Créditos: @LeoLob

Expliquen d'un home que feia cua al banc amb la sogra.
De sobte va entrar un lladre i va treure els diners de la caixa forta a punta de pistola.
Després d'això, el lladre s'acosta a una de les persones a la fila i li pregunta: "Em vas veure robant?".
L'home va respondre: "Sí, et vaig veure". El lladre no s'ho va pensar dues vegades i el va disparar. Va continuar cap a una altra persona: "Vas veure el que vaig fer aquí?", l'home respon: "Sí, però no ho diré a ningú". Boom, el lladre també li dispara i el mata.

En aquest punt, s'acosta al nostre home i li pregunta: "Vos heu vist alguna cosa?". "No, no vaig veure res", va respondre el paio.
"Però la meva sogra aquí va veure-ho tot fins i tot ho vol penjar al seu Facebook".

@vermutet
Hola