Jo no he sigut @Aristoteles@qoto.org
Joined Jan 2020
La gente de izquierdas está en conflicto permanente con los que no nos consideramos, o como en mi caso, que no queremos estar en la disciplina de ningún partido político o ninguna asociación del tipo que sea. Los más extremistas dentro de los partidos de izquierdas, consideran que si no estás a favor de las consignas de su partido, entonces estás en contra y por lo tanto eres el enemigo.
Este tipo de sectarismo es muy grave porque corta cualquier vía de conexión con las otras fuerzas. Además, cuando reciben críticas a su gestión, lo toman como un ataque directo a su partido o a su ideología.
Que tendrá que ver, que un cargo político sea de izquierdas, de derechas o del club Super 3, para que podamos evaluar su gestión y decir lo que se ha hecho mal. Esto se atacar a su partido?
Quizás debería ir al psicólogo, porque sufren una grave crisis maniaco-depresiva.
La gent d'esquerres està en conflicte permanent amb els que no ens hi considerem, o com el meu cas, que no volem estar en la disciplina de cap partit polític o cap associació del caire que sigui. Els més extremistes dins dels partits d'esquerres, consideren que si no estas a favor de les consignes del seu partit, llavors n'estàs en contra i per tant ets l'enemic.
Aquesta mena de sectarisme es molt greu perquè talla qualsevol via de connexió amb les altres forces. A més, quan reben crítiques a la seva gestió, s'ho prenen com un atac directe al seu partit o a la seva ideologia.
Que tindrà que veure, que un carrec polític sigui d'esquerres, de dretes o del club Super3, perque puguem evaluar la seva gestió i dir el que s'ha fet malament. Això es atacar al partit?
Potser que vagin al psicòleg perque pateixen una crisi maniac-depresiva.
Trobat a Twitter i publicat per @CridaPatriotica
Aquesta és una crida patriòtica per l'onze de setembre en base als següents punts.
1- Concentració per unir les forces de tots els nacionalistes catalans, sense distinció per sigles o partits polítics. L'objectiu comú és restaurar l'Estat Català. Sense independència la nostra nació desapareixerà.
2- Desemmascarem els partits polítics processistes, són mers col·laboradors del regne Espanyol. Acabem amb l'autonomisme i el processisme.
3- Defensem Catalunya a ultrança, la nostra cultura és la nostra identitat i cal protegir-la. No ens avergonyim de ser catalans.
4- Per l'enfortiment del sentiment nacional. Nosaltres som a casa nostra, aquesta és la nostra terra i no en tenim cap altra.
INDEPENDÈNCIA. ESTAT CATALÀ.
⚠️ DESPERTEM PER LA LLIBERTAT‼️
▶️ La fiscalia espanyola ha presentat el seu escrit d'acusació contra els detinguts i detingudes del 23S. Justifica de forma poc precisa la seva pertinença a banda terrorista i la tinença i fabricació d'explosius amb arguments poc fiables.
▶️ L'argumentació de la fiscalia té tants punts febles que només es pot qualificar de muntatge policial i persecució judicial. La instrucció revela pràctiques irregulars i vulneració de drets.
▶️ Els 13 encausats i encausades van exercir el seu dret de reunió, d'expressió i de manifestació. Aquests drets estan reconeguts internacionalment. La defensa dels acusats i acusades és la defensa de drets i llibertats fonamentals.
▶️ Acció per la Independència exigeix la retirada immediata de tots els càrrecs. També exigeix la retirada de qualsevol càrrec pels més de 3.300 represaliats per l'estat espanyol.
▶️ Si la repressió continua, l'acció perseverarà. I com més intensa sigui, més contundent serà la nostra resposta!! Estigueu atents a futures convocatòries!!
🔴 SEGUIM DEMPEUS PER LA LLIBERTAT DE COMPANYS I COMPANYES I PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA🔴
VISCA LA TERRA‼️
* ELS HOMES JA NO PODEM NI OBRIR LA BOCA: *
🥒🌶️🍆🥔🥕🍅👅👀💚💚💚
1. Vaig a fer una fotocòpia i li dic a la senyoreta, ¿quant em cobres pels 2 costats ??
Ara estic a la comissaria acusat d'assetjament sexual.
2. Per culpa de l'assetjament vaig perdre la meva feina.
Estava a la botiga de roba i va entrar una clienta i va preguntar quant val aquesta faldilla jo li vaig respondre 150 € i em va tornar a preguntar ¿i aquestes calces rosades? li vaig dir 350 € llavors ella em va dir, està vostè boig ¿¿com les calces van estar més cares que la faldilla ?? al que jo li vaig respondre si vol li pujo la faldilla i li baixo les calces ...
Aquí estic pujant al cotxe patrulla ...
3. Al restaurant vaig demanar a la noia un estofat de llengua muntat amb 2 ous ... després vaig recordar que no havia de menjar ous pel colesterol ... quan em va portar el plat li vaig dir: Treu-me els ous i passa'm la llengua .. ..
Els escric des de la presó ....
🥺
Jo no he sigut
boosted
Ep, que hi ha!
Com esteu els mastodonts que viviu terra endins? Perquè aquí a la costa, entre la humitat i aquest suplici de brases roents que en diuen sol, estem literalment bullits al vapor.
Vinga, dieu com es el vostre suplici. Apa bona nit!
Jo no he sigut
boosted
Hola, que hay!
Como estáis los mastodontes que vivís tierra adentro? Porque nosotros, aquí en la costa, entre la humedad y este suplicio de brasas al rojo vivo que llaman sol, estamos literalmente cocidos al vapor.
Venga, decid como es vuestro suplicio.
Buenas noches.
La setmana passada (3 d'agost), els pescadors en Jennette 's Pier a Carolina del Nord van treure una cosa inesperada - i misteriósa - de l'Atlàntic: un peix amb dents humans.
Sí, aquest peix, i les seves dents, són reals. Però, afortunadament, no té res d'humà.
Es diu peix cap d'ovella (archosargus probatocephalus), també conegut com a peix convicte per les ratlles fosques que recorren el seu cos gris, que recorda a un uniforme de presó estereotipat, segons el Departament de Recursos Naturals de Maryland. El peix es troba comunament nedant al llarg de la costa atlàntica, des de Nova York fins a Brasil, i li va donar el seu nom a Sheepshead Bay, Brooklyn. Poden créixer fins a 91 centímetres (3 peus) de llarg i menjar una varietat de ostres, cloïsses, crustacis i alguna que una altra matèria vegetal.
D'aquí les dents.
A l'igual que els humans, el peix cap d'ovella té una dieta diversa i omnívora i, a l'igual que els humans, té un conjunt de mastegadors sords i rabassuts per travessar els àpats. Un peix cap d'ovella completament desenvolupat generalment lluirà tres files de molars en la seva mandíbula superior i dues files en la seva mandíbula inferior, el que és millor per travessar les petxines de la seva presa, segons Scientific American. Però són els incisius (dents frontals) de l'peix dels que semblen més humanoides. (Fins i tot estan recoberts d'esmalt, ha informat Scientific American).
Tots aquests dents es desenvolupen gradualment al llarg de la vida d'el peix, a mesura que l'animal creix i es gradua d'una dieta d'animals predominantment de cos tou a un menú de marisc pesats més endavant en la vida. A la foto compartida a Facebook per Jennette s Pier, pots veure dues noves files de molars desenvolupant-se en la part posterior de la mandíbula inferior de l'peix.
Amb un parell de mossegadors com aquest, ¿un peix cap d'ovella representa alguna amenaça per als humans? Segons David Catània, director de col·leccions de ictiologia de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia, la resposta probablement no sigui.
No dubtaria a nedar en aigües habitades per aquests peixos ", va dir Catània Snopes.com." No representen una amenaça per als humans llevat que siguin assetjats. Atès que són bons per menjar, els pescadors ataquen als Sheepshead, de manera que el maneig d'un després de la captura crea la possibilitat de ser mossegat o punxat per les seves afilades espines de l'aleta dorsal "
Per tant, els nedadors de l'Atlàntic no han de preocupar-se per explicar qualsevol marca de mossegada amb forma humana en les seves darreres ... a el menys no pel que fa a l'peix cap d'ovella.
Josep Maria de Sagarra.
Poemes satírics.
El nostre avantprojecte de Constitució.
Títol I
De l'estructura nacional
Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.
Títol II
De la nacionalitat
Són espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.
Títol III
Drets i deures dels espanyols
Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.
Títol IV
Del president de la República
President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
a dins de cap casa pública.
Títol V
Del Govern
Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.
Títol VI
Del Parlament
Aquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.
Títol VII
De la justícia
El jutge republicà,
fiscals i criminalistes
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.
Títol VIII
De la hisenda pública
Sols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana
i ho saben dissimular.
Títol IX
De les garanties de la Constitució
Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.
Títol X
Explicació que dóna El Be Negre
I aquesta Constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millor
que el projecte de l'Ossòrio.
Jo no he sigut
boosted
l’informe del Consell d’Europa que exigeix l’alliberament dels presoners i la fi de tota forma de repressió contra el Primer d’Octubre han originat un autèntic daltabaix emocional, especialment a Madrid. Estan abatuts. De sobte el pessimisme s’ha apoderat de la cort imperial.
https://www.vilaweb.cat/noticies/lolor-a-derrota-inunda-de-sobte-la-cort-de-madrid/
@maperal
Esta es la cuenta B de @FelixMiroLevy
Querida Maria, estos dias pasan cosas que de aquí a poco tiempo pueden significar nuestra tan anhelada independencia de España. Es un artículo de un periódico digital catalan, que te he traducido. Esper que te guste. Un abrazo.
El olor a derrota inunda de pronto la corte de Madrid
Bajo la presión cada vez más clara de la Unión Europea, España siente de pronto que se ha quedado desarmada y no podrá frenar el proceso de Cataluña hacia la independencia
Una combinación de factores y acontecimientos han llevado a un cambio de humor repentino y bien visible en el conflicto entre Cataluña y España . El regreso inesperado de la inmunidad a los tres eurodiputados de Juntos y la aprobación, por el momento sólo en comisión, pero ya de manera muy clara, del informe del Consejo de Europaque exige la liberación de los prisioneros y el fin de toda forma de represión contra el Primero de Octubre han originado un auténtico descalabro emocional, especialmente en Madrid. Están abatidos. De repente el pesimismo se ha apoderado de la corte imperial. El pesimismo, la sensación de derrota y los nervios, estos últimos poco disimulados, ya. Todos, por ejemplo, hicimos restar estupefactos al ver el comunicado del Ministerio de Asuntos Exteriores español que decía que el Consejo de Europa les daba la razón a ellos. Cuando tienes que hacer cosas tan ridículas como esta, o has de esconder las noticias desfavorables como hicieron la mayor parte de los diarios españoles con esta cuestión o con el retorno de la inmunidad al presidente Puigdemont y los consejeros Comín y Ponsatí, Es que lo ves todo muy mal. Tan mal que ya no piensas ni siquiera que haces el ridículo.
De hecho, la lectura de la prensa su este fin de semana me ha sido bastante instructiva. Los más emocionales, y desesperados, allá pintaban todo de un negro oscuro, muy, muy oscuro. Por ejemplo, La Razon en este artículo titulado "Vamos desnudos", en el que afirma que "Puigdemont no es Konrad Adenauer , pero todavía le da para entender cómo se va abriendo el mar para su retorno a Cataluña". El presidente ya volvió a Cataluña en febrero del 2020 y la imagen del mar abierta a mí me parece demasiado mesiánica y melodramática, pero eso son matices de tiquismiquis que ya me sabréis disculpar.
El Mundo , por otra parte, aunque ha ido más allá y ha provocado un pequeño terremoto con este artículo que se titula "El regreso de Puigdemont", en el que el articulista dice que ha hablado con un "juez importante" -y me dicen mis fuentes que sí, que es cierto que es mucho y muy importante ... - y el juez, también de manera muy melodramática, le dice que ve imparable el retorno de Puigdemont y la proclamación de la república catalana. Porque, afirma, las decisiones europeas y las actuaciones del gobierno Sánchez han dejado España "desarmada".
Siempre mucho más contenida emocionalmente, que en alguna cosita se debe notar que la fabrican en Barcelona , La Vanguardia también abría ayer con un artículo destinado a justificar los indultos, que todo el rato venía la tesis de que el gobierno español no tiene más remedio que conceder para que ya no puede aguantar más la presión de la Unión Europea. La última frase del artículo no puede ser más clara. Según el diario de los Godó, en la Moncloa les dijeron que " fuera de nuestras fronteras es clara la percepción que hay que resolver y avanzar en la situación ".
La tortilla se ha girado
Son tres ejemplos siquiera, habría muchos, que ilustran que, de repente, la tortilla se ha girado y España empieza a ver un final del proceso de independencia de Cataluña que es lo que no quisiera. La victoria en las elecciones con un 52% de los votos, la reafirmación en un gobierno independentista a pesar de toda la división sembrada y provocada, las victorias inapelables del exilio y la denuncia de las instituciones internacionales -después de la ONU, ahora el Consejo de Europa-, todo combinado parece que abre un escenario nuevo, que es realmente importante: el de la España desarmada, para usar la definición de uno de los gacetilleros más angustiados.
No tan errados, pero, a pesar del exceso literario, y esta es una noticia que debería rehacer. Cuando España diseñó como enfrentaría al proceso independentista de Cataluña cometió un error monumental que fue externalizar la respuesta en manos de la justicia. Si ahora se encuentran obligados a rebajar las penas del delito de sedición, porque es un delito incomprensible en Europa, si se encuentran forzados a liberar a los presos que condenaron haciendo todo tipo de trampas y si no tienen más remedio que aceptar que el presidente que proclamó la independencia vuelva libre en el país y pueda hacer política sin que ellos lo puedan tocar, puedo entender que se sienten desarmados y que se preguntan cómo podrán detener la independencia. Para que el delito de rebelión ya no se atrevieron ni a usarlo en el juicio del Supremo. Y si ahora la sedición queda tan delimitada que no podría ni llevar a la cárcel nadie y los políticos catalanes pueden exhibir su victoria europea y la razón que tenían desde el primer día, es normal que España es pregunto que hará a continuación. Como podrá frenarse si queda desarmada, si la Unión Europea no le deja hacer hoy lo que le dejó hacer en 2017?
Por ahora, el movimiento independentista, entretenido siempre en las peleas de corral y en la descalificación de campanario, me da la sensación de que no ha captado el alcance trascendental del cambio de humor que ha habido estas últimas horas en Madrid y las consecuencias que puede llegar a tener. Y, al respecto, para ir encauzando el debate, permitidme que os recomiendo dos entrevistas que publicamos hoy.
En la primera ( " Los indultos no van bien al independentismo "), el profesor Jorge Cagiao ve una crisis en el independentismo por la división y la falta de determinación y nos recuerda que en los procesos independentistas la determinación, la determinación, es muy importante. Y no puedo estar más de acuerdo.
Y en la segunda ( " La vía del exilio refuerza la idea de que en España no hay justicia ") Clara Ponsatíafirma que "el plan para indultar a los presos por aquí. Sin hacerse público, las autoridades europeas piden al gobierno español que resuelva esta cuestión porque es impresentable, los incomoda y dificulta la política exterior en otros frentes. Este es un incentivo que tienen para taparlo y si con unos indultos lo pueden tapar, ellos contentos. Pero para intervenir en la resolución del problema político, de momento no tienen, de incentivos. Porque ahora mismo Cataluña no es ningún problema. ¿Por qué deberían hacerlo? Para estar a nuestro servicio? Porque son buenos y tienen ganas de ayudarnos? ". Y ella misma responde: "Ahora, las cosas pueden cambiar bastante deprisa. Las decisiones de la justicia europea pueden acabar teniendo importancia, sobre todo para argumentar una movilización. Si estos señores desobedecen la ley europea y son ellos que son fuera del estado de derecho, esto justifica que los catalanes, que son ciudadanos europeos, se movilicen para establecer un estado diferente. Pero hasta que eso no ocurra no creo que tengan ningún incentivo para que haya ninguna intervención. "
PS. Puestos a recomendar, como muchos Lunes, debo recomendar también el artículo de Joan Ramon Resina en que nos cuenta de una manera insuperable que el Primero de Octubre fue el fin del proceso, pero también "el salto mortal (a el modo de Kierkegaard) de la fe en la república catalana de un pueblo provisionalmente hermanado en la firmeza y la dignidad ".
L'origen de croissant no es pas francés si no austríac.
Corria l'any 1683, època en la qual l'Imperi Otomà avançava per Europa conquistant territoris en la seva lluita contra l'Imperi Romà Germànic. Després d'haver arrasat Constantinoble, els Balcans i part d'Hongria, l'exèrcit otomà va fixar el seu objectiu a Viena. La ciutat es trobava envoltada per una muralla, així que l'estratègia dels 20.000 soldats va ser soscavar el terreny, per tal que una trinxera o corredor passés per sota de les muralles, fins a desembocar al centre de la ciutat.
Per no ser descoberts treballaven només a la nit, però no s'havien adonat que els forners també treballaven a aquestes hores. Aquests van sentir el soroll que feien els turcs amb les pales i pics, i van donar la veu d'alarma. D'aquesta manera tota la ciutat i l'exèrcit va poder repel·lir l'atac de l'invasor, que no va tenir més remei que retirar-se. Va ser gràcies a aquest avís pel que va defensar la ciutat.
Com a celebració d'aquesta victòria, els forners van crear una pasta amb forma de lluna creixent, la mateixa que lluïa a la bandera otomana. Pel que el croissant va simbolitzar la manera de 'menjar-se a un turc', una dolça venjança duta a terme gràcies a la inestimable col·laboració dels forners vienesos.
Tiendas especializadas en productos de la India y de Asia en Barcelona.
J.K. ASIAN FOOD. C/ Sant Pau, 25. Tel. 933178885. Abierto todos los dias de 10:30-23:00 h. Quizás el que tiene mas variedad de comestibles y productos.
EL CURRI. C/Hospital, 103. Tel. 934437712. Horario: 10- 23 h.
BASAR INDI. C/ Hospital, 68. Productos de la India.
ASIAN SUPER STORE. C/ Hospital, 87. Productos de la India.
SUPERSTORE ASIAN FOOD. C/ Tallers, 77. Tel.. 93 317 89 76. Venden comida de toda Asia, aunque predominantemente de China.
PASTISSERIA AYUB. C/Hospital, 95. Pasteles y dulces, regentada por pakistaníes. Tel. 934425429.
YUENG TONG. C/Nàpols, 177. Supermercado chino que también ofrece productos de la India.
DONG FANG. C/Balmes, 6. Tel. 933012587. Mega tienda de productos chinos que también tiene productos de otros partes de Asia.
CHINA SHOP. C/ Rocafort, 85. T. 93 424 67 74. Productos preparados, congelados y especias/ hierbas del sur oeste asiático.
DELISHOP. Travessera de Gràcia, 141. Tel. 93.238.99.45. Productos gourmet de todo el mundo a precios altos donde podéis encontrar algún plato preparado de India.
SAVOUR. La tienda está en la C/Conca 1 bis, Barcelona. Los horarios de lunes a sábado de 17 a 21h y los viernes y sábados también por la mañana de 11 a 14,30h. Tel. 605 41 02 96, pregunta por Jordi o Tash. Todo tipo de productos asiáticos, especias y currys.
Yang Kuang. Pg Sant Joan 12, Barcelona. Supermercado chino, productos de toda Asia.
Ja ho se que amb aquest post no faré precisament molts amics i tindré més unfollowers que mai, però no ho puc evitar. Tinc que dir el que penso, encara que rebenti.
Estaria bé, encara que ja ho se que no ho farà mai, que el president de ER, Oriol Junqueras, demanés perdó en primer lloc al poble de Catalunya i en segon lloc als seus electors,
per haver insistit en fer una taula de diàleg amb un estat espanyol, que tothom sap que mai negociarà la "unidad de España" i fer creure als catalans que això era possible.
D'això se'n diu "estafa electoral". No és propi d'un home d'estat. No es possible que un senyor que dona grans discurs dient que farà tal cosa i després n'acaba fent un altra totalment contraria.
Aquesta actitud prepotent i poc honesta malmet la seva crediblitat i la del seu partit. Sería bo que dimiteixi i doni pas a nova gent que si vetlli pels interessos de tots els catalans i dels votants de ER.
#CosesdelFelix
Pateixo de artritis a banda d'altres coses. Em va dir el metge que no hi han remeis miraculosos. El cas es que les articulacions fan mal i vas perdent mobilitat a les mans. Total que em van dir d'un remei que fan servir a la Índia que de vegades funciona.
El remei es diu Curcuma + Gingebre + Pebre negre. Aquesta combinació la prenc a diari al menjar, com a condiment, es clar. També en infusió junt amb te o herbes i tinc que dir que em funciona.
Ho noto a les mans. Ha disminuit la inflamació i he recuperat mobilitat.
Per tant, als que patiu de inflamació crònica, us recomano que ho proveu. Ja em direu.
#bluesjazzfelix
#musicman
#boleromania
#rumbacatalana
Reconec que els meus gustos musicals son un tant heterogenis: tant em pot agradar una percussió ben executada com aquesta:
com una peça clàssica de jazz com aquesta
O, per que no, un bolero dels de sempre per elevar l'esperit i netejar l'anima:
Si mes no, tampoc m'oblido de les meves arrels catalanes. Encara que no soc gitano la rumba la porto corrent per las venes des de que vaig néixer:
Aquesta música es de la que us venia a parlar. La Rumba Catalana es la gran oblidada dels nostres dies. Una música lleugera si vols, però també amb espurnes d'alegria de viure i d'optimisme, valors que francament, trobo a faltar avui en dia. Per tant sempre que pugui us en faré cinc cèntims dels meus records sobre l'epoca daurada d'aquest génere català i universal.
Bon dia tingueu canalla!
Aqui us deixo al Deu de la Rumba.
PERET..- BARCELONA TIENE PODER
Jo no he sigut
boosted
ES CONMEMOREN ELS 500 ANYS DEL INICI DE LA REVOLTA DE LES GERMANIES A MALLORCA.
«El 7 de febrer del 1521 començava a la plaça de Cort la rebel·lió dels agermanats, que gosaren fer front a un sistema d'arrels feudals que oprimia pagesos i menestrals. El conflicte derivà en una autèntica guerra civil insular que finalitzà el 3 de juny del 1523 amb milers de morts i l'execució del líder agermanat Joanot Colom a la plaça de la Porta Pintada, vora l'actual plaça d'Espanya. També descobrirem on es refugiaren i com contraatacaren els 'mascarats' (partidaris de la noblesa). Pels carrers i places del centre històric de Palma seguirem el rastre de revolta i de sang que deixaren aquells mallorquins que fa mig mil·lenni lluitaren per un futur millor però que foren durament reprimits».
Joined Jan 2020
