Jo no he sigut @Aristoteles@qoto.org

Després de la votació de l'ONU per dividir la terra en dos estats, un jueu i l'altre àrab, no es va establir un estat palestí perquè els àrabs (estats àrabs veïns) van preferir netejar ètnicament els jueus de tota la terra. En altres paraules, matar jueus era la seva màxima prioritat mentre intentaven destruir l'estat jueu juntament amb tota la seva població. Van declarar la guerra i van perdre. Jordània va rebre els territoris de Judea i Samaria (Cisjordània) i va començar a perseguir els cristians. Egipte va prendre Gaza i va fer el mateix. Durant 17 anys d'ocupació jordana, la població cristiana només a Jerusalem Est va baixar de 28.000 a 11.000. Si us plau, mireu aquest breu documental sobre la persecució dels cristians per part dels palestins musulmans i el seu lideratge àrab. Enllaç al vídeo: youtu.be/-lKNmbVQcjs?fe… Si voleu saber més sobre els conflictes a l'Orient Mitjà, us recomano seguir el brillant cineasta @reh0v Comenta a continuació: Per què creus que els mitjans de comunicació, l'ONU, la Unió Europea i la CPI fan els ulls grossos davant la brutal persecució dels cristians a tot el món àrab-musulmà? Per què sembla que no importa mai quan els cristians són assassinats en massa a Nigèria, Pakistan, Iraq, Síria, etc.?

Flashback: Al-Jazeera commocionat per la psiquiatra àrab Wafa Sultan que va colpejar els islamistes de tot el món per la seva "mentalitat de l'edat mitjana". Ella diu als islamistes que la seva violència mai està justificada, per molt que utilitzin la seva targeta de víctima com a excusa (enllaç adjunt a continuació). Les seves declaracions durant aquesta entrevista televisiva expliquen molt sobre el conflicte israelià-palestí. Ella critica tots els islamistes que justifiquen la violència contra jueus i cristians utilitzant la seva condició de víctimes com a justificació de les seves accions: ״Els jueus han vingut de la tragèdia (de l'Holocaust) i han obligat el món a respectar-los, amb el seu coneixement, no amb el seu terror, amb la seva feina, ni amb els seus plors i crits. La humanitat deu la majoria dels descobriments i la ciència dels segles XIX i XX als científics jueus. 15 milions de persones, repartides per tot el món, es van unir i van guanyar els seus drets a través del treball i el coneixement. No hem vist un sol jueu explotar en un restaurant alemany. No hem vist un sol jueu destruir una església. No hem vist cap protesta jueva matant gent. Però els musulmans... Enllaç al vídeo: memri.org/tv/arab-americ…

Si te impresionan los hijos de put@ no leas!

Advertencia: Contenido gráfico de la violencia sexual de Hamás el 7 de octubre:

Otra proyección de las autoridades israelíes para periodistas extranjeros. Esto es lo que vimos y escuchamos:

1: Dos mujeres muertas tiradas en el césped en un festival musical, ambas sin pantalones. A una le quitaron las bragas a medias. El otro no parece tener nada puesto.

2: Testigo que describe cómo vio a una mujer siendo violada por varios terroristas de Hamás, tirándole del pelo mientras la violaban y se turnaban. Una de ellas le cortó los senos y las otras jugaron con ellos como si fueran un juguete. El último terrorista que la violó le disparó en la cabeza y continuó violándola hasta que terminó. Un testigo presencial también dice que algunos terroristas llevaban cabezas en sus manos (decapitadas) como trofeos, diciendo que no había nada que no les hicieran a las cabezas. También vio a un terrorista de Hamás cargando a una niña desnuda sobre su hombro.

3: La policía dice que todavía está reuniendo pruebas (ADN, etc.) de las víctimas de violación además de los testigos presenciales para construir el caso más sólido posible.

4: Según la policía, 18 personas del festival de música se encuentran en hospitales psiquiátricos.

5: Y para aquellos que se preguntan por qué la policía no está publicando documentación gráfica en vídeo y fotografías en todo el mundo; por respeto a las víctimas. Es una investigación en curso. De todos modos, hacer pública la evidencia en casos como este no es una costumbre.

🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱🇮🇱

Justificar que tenemos el derecho y la obligación de defendernos, a esta altura de los acontecimientos, me parece obsceno e innecesario.
Realmente creo que quien hasta ahora no entendió qué pasó el sábado 7/10 a las 6.30 de la madrugada ha elegido no entender. Y nadie es mas ciego que quien no quiere ver, y ninguna evidencia convencerá a quien ya tomó partido.
Acá hay dos bandos.
Un bando que el sábado a lq mañana dormía plácidamente, que casualmente es el bando al que le dispararon 9.000 misiles en un mes, y un bando que entró a asesinarlos.
A esta altura del partido podemos afirmar que si solo te asesinaban, sin ningún extra, fuiste un afortunado.
Si estabas en el recital por la paz y te dispararon por la espalda sin violarte previamente, fuiste un afortunado.
Pero lamentablemente la mayoría no fueron afortunados.
Y sabés qué? Si te violaron en manada solo a vos, también podes considerarte bendecida, porque están los que tuvieron que presenciar como violaban a sus hijos, incluso ya muertos.
Si te arrancaron un ojo, lamentas que no te hayan arrancado los dos, porque con un solo ojo pudiste ver como le cortaban el brazo a tu mujer y los dedos a tus hijos.
Ojalá te hubieses quedado sordo con esa granada que le tiraron a los bunkers, y así no hubieses escuchado los gritos aterrorizados de tus hijos cuando los terroristas se los llevaban secuestrados
Se los llevaron y no los devolvieron.
Todavía no los devolvieron.
Creemos que son 240 las personas secuestradas. Creemos. Pero como los también los quemaron vivos, algunos son cenizas que los arqueólogos están reconociendo 1 mes despues.
¿Sabías que habia tantos niños decapitados que no sabían qué cabeza correspondía a qué cuerpito?
¿Con qué tupé me preguntás por los niños de Gaza si apenas puedo seguir mi vida pensando en mis propios niños?
¿En dónde pongo tanto dolor?
¿En dónde pones vos tanto disparate?
Imaginate a tu hijo metido al horno como un pollo y decime por qué otro niño podrías preocuparte.
Lo que hicieron ya lo viste.
Los datos históricos y fácticos ya los tenés.
No somos invasores. Siempre quisimos dos estados. Nunca empezamos una guerra. Devolvimos Gaza en el 2005. Hasta el 7/10 había cese al fuego.
Los datos históricos y fácticos ya los tenés.
Ellos siempre se negaron a los 2 estados. Ellos quieren destruirnos y lo dicen. Ellos rompieron el cese al fuego. Ellos empezaron esta guerra. Ellos usan a sus civiles de escudos humanos. Ellos disparan desde casas, hospitales, escuelas y mezquitas.
¿Sabés qué? Vos a nosotros no nos podés pedir nada, pero yo puedo pedirte dos cosas:
Que me abraces fuerte, o que te muevas porque me estás interrumpiendo el camino, y nosotros tenemos que mantenernos de pie y seguir caminando a pesar de todo.
No pretendo que entiendas que Israel y los israelíes estamos peleando tambien TU guerra, así que menos pretendo que nos des las gracias.
Ojalá nunca tengas que estar en mi lugar, pero si en algún momento yo estoy en el tuyo, quédate tranquilo que voy a abrazarte fuerte.

Gabriela Keselman Lob
Israel, 14 de noviembre 2023

Comunicados de prensa
Consejo de la UE
12 de noviembre de 2023 19:08

Declaración del Alto Representante en nombre de la Unión Europea sobre las pausas humanitarias en Gaza

La UE está gravemente preocupada por la profundización de la crisis humanitaria en Gaza.

La UE se suma a los llamamientos para que se produzcan pausas inmediatas en las hostilidades y el establecimiento de corredores humanitarios, incluso mediante una mayor capacidad en los cruces fronterizos y una ruta marítima específica, para que la ayuda humanitaria pueda llegar de forma segura a la población de Gaza.

De acuerdo con las conclusiones del Consejo Europeo del 26 de octubre, la UE vuelve a hacer hincapié en el derecho de Israel a defenderse de conformidad con el derecho internacional y el derecho internacional humanitario. La UE pide un acceso humanitario continuo, rápido, seguro y sin obstáculos y ayuda para llegar a quienes la necesitan a través de todas las medidas necesarias, incluidos corredores humanitarios y pausas para atender necesidades humanitarias. En este sentido, saludamos los resultados de la conferencia humanitaria celebrada el 9 de noviembre en París.

La UE reitera su llamamiento a Hamás para que libere inmediata e incondicionalmente a todos los rehenes. Es crucial que el Comité Internacional de la Cruz Roja (CICR) tenga acceso a los rehenes.

La UE condena el uso de hospitales y civiles como escudos humanos por parte de Hamás. Se debe permitir que los civiles abandonen la zona de combate. Estas hostilidades están afectando gravemente a los hospitales y cobrando un precio terrible entre los civiles y el personal médico. La UE subraya que el derecho internacional humanitario estipula que se deben proteger los hospitales, los suministros médicos y a los civiles dentro de los hospitales. Los hospitales también deben recibir inmediatamente los suministros médicos más urgentes y los pacientes que requieren atención médica urgente deben ser evacuados de forma segura. En este contexto, instamos a Israel a que ejerza la máxima moderación para garantizar la protección de los civiles.

La UE y sus Estados miembros seguirán trabajando estrechamente con socios internacionales, las Naciones Unidas y otras agencias, así como con países de la región, para proporcionar un flujo sostenido de asistencia y facilitar el acceso a alimentos, agua, atención médica, combustible y alojamiento.

Les tropes d'Israel en un túnel/magatzem de Hamàs

Que hi ha una “crisi humanitària” però per això i per llançar deu mil míssils en un mes contra israel no els ha faltat.

La “major presó del món a cel obert”, però una presó governada per una gent armada fins a les dents que ataquen permanentment els seus presumptes “carcellers”.

Que els hospitals estaven “operant amb la llum dels telèfons mòbils” (us recordeu d'aquella mentida lacrimògena que van treure fa un mes, obedientment repicada pels mitjans, sempre prestats a difondre falques dels terroristes), ja que els túnels de Hamàs van així de ben equipats.

Qui s'empassa les troles de Hamàs i els seus altaveus és perquè vol o perquè està desitjant ser còmplice dels terroristes.

Collons! Si aquest magatzem sembla el corte inglés d'armament. Això s'ha pagat amb els diners de l'ajuda internacional.

https://x.com/ACOM_es/status/1723704807205245175?t=lPhmKECv6GXVALG0-TDPvA&s=09

Guerra en #Israel
Lo destacable al comienzo de la noche del 12 de noviembre.
🇮🇱🔥🇵🇸🇱🇧🇸🇾🇮🇷🇾🇪
- La Brigada Givati de Israel, junto con el 53.º Batallón de la 188.ª Brigada Acorazada, ha acabado ya completamente con el batallón Sabra-Tel al-Hawa de Hamas y ha destruido sus bases de operaciones en Gaza City.
- A pesar de las presiones norteamericanas y del envío a Israel de asesores militares de ese país que buscaron convencer a los lideres israelíes de que la inminente invasión terrestre sería "muy, muy complicada y sangrienta" y que un camino más prudente sería una operación que consistiera en solamente ataques aéreos y redadas de fuerzas especiales, Israel optó por una invasión convencional y masiva de infantería y acorazados con tres grupos de ejercito, y hasta ahora todo ha ido bastante mejor de lo esperado.
- Ni el mas optimista de los observadores (y me incluyo) hubiera pensado que se lograría en solo 10 días llegar al corazón de Gaza City con solo 42 bajas. Todo un logro!
- Eran Lerman, Vicepresidente del Instituto de Estrategia y Seguridad de Jerusalén y ex Subdirector del Consejo de Seguridad Nacional de Israel, respira aliviado cuando dice: "Creo que hasta ahora va un poco mejor de lo que esperaba en términos de ritmo de avance y proporción de víctimas" "Dadas las condiciones extremadamente complejas, lo estamos haciendo con mucha sabiduría y mucho cuidado".
- Con respecto al Hospital Al-Shifa de Gaza City, en cuyo subsuelo se encuentran el cuartel general y las oficinas bunker del gobierno del Hamas-Daesh, sus directores han solicitado al ejército israelí que ayude a evacuar el departamento pediátrico del hospital.
- El hospital se encuentra ya completamente cercado y deberá comenzar a ser evacuado lo antes posible. Hablamos de un hospital con 1.500 camas y mas de 4.000 empleados.
- Tzahal (las fuerzas militares de Israel) han comunicado que realizarán 'pausas tácticas' diarias entre las 10:00 y las 14:00 en sus operaciones en el Barrio de Jabaliya, un bastión de Hamas, para que los residentes puedan evacuarlo.
- La Ruta Salah ad-Din, que corre de norte al sur de Gaza, estará abierta como paso seguro para los civiles palestinos entre las 9:00 y las 16:00. Hasta ahora lo estaba de 10:00 a 15:00.
- El ejército ha acordado establecer la Ruta Al-Rashid (costera) como un segundo paso seguro para aquellos que quieran abandonar el norte de la Franja de Gaza.
- Hasta ahora 1.6 millones de gazatíes han abandonado las zonas de combates en el norte de Gaza.
- Tzahal ya ha informado que se les ha comunicado a los mandos militares que no hay presión para que se apresuren y que deben prepararse para sostener un año de operaciones en Gaza.
- El Primer Ministro Netanyahu ha aclarado que Israel desmilitarizará y gobernará Gaza sin la presencia de fuerzas internacionales, hasta que se instale un gobierno palestino que no esté bajo la influencia de Irán.
- Pero la realidad es que hay una inmensa presión internacional para que Israel acepte un alto el fuego mas temprano que tarde.
- Tras las duras protestas de Israel, diplomáticos franceses buscan retractarse de los comentarios del Presidente Emmanuel Macron de que "no hay justificación" para el bombardeo israelí.
- "El Presidente Macron nunca dio a entender, y no cree, que las fuerzas israelíes estén atacando deliberadamente a civiles". "(Macron) ha estado calificando constantemente el uso de rehenes y de la población civil por parte de Hamas como 'chantaje inaceptable'.
- El gobierno francés es consiente de que las encuestas dicen que el 80% del público francés cree que podría ocurrir en Francia un ataque al estilo del que sufrió Israel el 7 de octubre, y el 65% apoya firmemente las operaciones de Israel en Gaza.

Diu el MHP Carles Puigdemont a X:

El recompte definitiu dels vots ha comportat un canvi puntual a l’assignació d’escons al Parlament espanyol però rellevant en l’equació per a qualsevol investidura. L’actual president del Govern i candidat socialista a la reelecció només podrà ser escollit si obté el vot afirmatiu d’una coalició molt àmplia, inclosos els 7 vots de Junts per Catalunya.

Si fa sis dies el resultat provisional ja ens va situar en el centre de la conversa i de les especulacions, amb els resultats definitius a les mans la posició encara ha quedat més contrastada: o @JuntsXCat vota que sí, o el PSOE acaba facilitant la investidura de Feijóo (o la del candidat que els Populars proposin), o anem a la repetició de les eleccions.

No ha passat prou temps per saber què acabaran fent els dos grans partits espanyols —el que ha perdut guanyant, i el que ha guanyat perdent—. En circumstàncies similars, van preferir repetir les eleccions. 𝐏𝐞𝐫 𝐭𝐚𝐧𝐭, 𝐜𝐚𝐥 𝐦𝐚𝐧𝐭𝐞𝐧𝐢𝐫 𝐥𝐚 𝐝𝐢𝐬𝐜𝐫𝐞𝐜𝐢𝐨́ 𝐢 𝐞𝐱𝐭𝐫𝐞𝐦𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐩𝐫𝐮𝐝𝐞̀𝐧𝐜𝐢𝐚.

Tanmateix, sí que em permeto donar un consell, que crec que ajudarà a entendre les coses millor i evitarà —potser demano massa— que circulin barrabassades: 𝐪𝐮𝐢 𝐜𝐫𝐞𝐠𝐮𝐢 𝐪𝐮𝐞 𝐞𝐱𝐞𝐫𝐜𝐢𝐧𝐭 𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐨 𝐩𝐫𝐚𝐜𝐭𝐢𝐜𝐚𝐧𝐭 𝐝𝐢𝐫𝐞𝐜𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐞𝐥 𝐱𝐚𝐧𝐭𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐩𝐨𝐥𝐢́𝐭𝐢𝐜 𝐨𝐛𝐭𝐢𝐧𝐝𝐫𝐚̀ 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧 𝐛𝐞𝐧𝐞𝐟𝐢𝐜𝐢 𝐭𝐚̀𝐜𝐭𝐢𝐜, 𝐞𝐬 𝐩𝐨𝐭 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐥𝐯𝐢𝐚𝐫 𝐥’𝐞𝐬𝐟𝐨𝐫𝐜̧. Almenys en el meu cas.

Gairebé mai no parlo de com visc, a escala personal, l’experiència de l’exili. He procurat queixar-me’n el mínim possible i de no caure en l’explotació, per a mi deshonesta, del victimisme fàcil. Normalment, quan en parlo és perquè m’han fet alguna pregunta, però procuro no entrar massa en detalls. Si ara hi faré una referència és perquè ajudarà a entendre la posició política, i perquè el moment és prou important com perquè ningú no es cridi a engany.

En aquests cinc anys i nou mesos que porto a l’exili he rebut amenaces cada setmana, he estat objecte de campanyes de difamació vergonyoses, d’articles vomitius sobre mi i la meva família, de dossiers policials degudament filtrats involucrant-me en trames delirants; m’han detingut dues vegades i m’han col·locat aparells de seguiment al cotxe; han infectat amb Pegasus tot el meu entorn, inclòs el mòbil de la meva dona; m’han presentat com a populista, eurofòbic i xenòfob; darrerament es porta el terme "ressentit i irrellevant". M’han comparat, en articles en diaris seriosos, amb aquell miserable pilot de Germanwings que va estavellar deliberadament l’avió als Alps. Han fabulat sobre la meva salut mental sense tenir gens de respecte per la persona ni tampoc per les persones que sí realment pateixen malalties. Visc sense la protecció que la llei teòricament em garanteix; s’inventen que hi ha ONGs que reben subvencions públiques que desvien diners cap a mi; s’inventen que el grup parlamentari de Junts va desviar a “Waterloo” (concepte) diners destinats a la Covid… 𝐢 𝐦𝐚𝐢 𝐮𝐧 𝐬𝐨𝐥 𝐣𝐮𝐭𝐠𝐞 (𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥) 𝐞𝐥𝐬 𝐡𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐭 𝐞𝐥𝐬 𝐩𝐞𝐮𝐬. 𝐓𝐚𝐦𝐩𝐨𝐜 𝐥𝐢 𝐡𝐚 𝐢𝐦𝐩𝐨𝐫𝐭𝐚𝐭 𝐚 𝐜𝐚𝐩 “𝐝𝐞𝐦𝐨̀𝐜𝐫𝐚𝐭𝐚” 𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥 𝐬𝐚𝐛𝐞𝐫 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭 𝐚𝐢𝐱𝐨̀ 𝐞𝐫𝐚 𝐯𝐞𝐫𝐢𝐭𝐚𝐭, 𝐨 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐦𝐚𝐧𝐢𝐩𝐮𝐥𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐞𝐫𝐚 𝐮𝐧𝐚 𝐟𝐨𝐫𝐦𝐚 𝐝𝐞 𝐟𝐞𝐢𝐱𝐢𝐬𝐦𝐞 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐚𝐥 𝐜𝐚𝐥𝐢𝐚 𝐩𝐫𝐞𝐨𝐜𝐮𝐩𝐚𝐫-𝐬𝐞. Perquè si es tracta d’aturar el feixisme, s’ha de fer sempre, no a la carta.

Això és només una mostra d’un inventari molt més llarg. 𝐉𝐚 𝐬𝐞́ 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞́𝐬 𝐥’𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐞𝐧𝐠𝐢𝐧𝐲𝐞𝐫𝐢𝐚 𝐧𝐚𝐫𝐫𝐚𝐭𝐢𝐯𝐚: 𝐪𝐮𝐞 𝐡𝐨 𝐝𝐞𝐢𝐱𝐢 𝐜𝐨́𝐫𝐫𝐞𝐫. I, si pot ser, que em presenti davant del jutge espanyol i accepti tant la seva autoritat com la seva decisió. Estic convençut que si hagués renunciat a mantenir la posició i a fer política, m’hauria estalviat moltes d’aquestes coses tan desagradables.

𝐇𝐨 𝐞𝐱𝐩𝐥𝐢𝐜𝐨 𝐛𝐚̀𝐬𝐢𝐜𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐩𝐞𝐫𝐪𝐮𝐞̀ 𝐡𝐢 𝐡𝐚𝐠𝐢 𝐪𝐮𝐢 𝐞𝐬 𝐩𝐮𝐠𝐮𝐢 𝐟𝐞𝐫 𝐮𝐧𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐮𝐠𝐞𝐫𝐚 𝐢𝐝𝐞𝐚 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞𝐟𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐞𝐦 𝐩𝐨𝐭 𝐜𝐚𝐮𝐬𝐚𝐫 𝐞𝐥 𝐟𝐞𝐭 𝐪𝐮𝐞 𝐝𝐢𝐠𝐮𝐢𝐧 𝐪𝐮𝐞 𝐬𝐢 𝐉𝐮𝐧𝐭𝐬 𝐧𝐨 𝐯𝐨𝐭𝐚 𝐏𝐞𝐝𝐫𝐨 𝐒𝐚́𝐧𝐜𝐡𝐞𝐳 𝐞𝐦 𝐜𝐚𝐮𝐫𝐚̀ 𝐞𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐚 𝐬𝐨𝐛𝐫𝐞 𝐢 𝐯𝐚𝐠𝐚𝐫𝐞́ 𝐜𝐨𝐦 𝐮𝐧𝐚 𝐚̀𝐧𝐢𝐦𝐚 𝐞𝐧 𝐩𝐞𝐧𝐚. Però també és completament irrellevant si es tracta de fer política (la de debò, no la de les aparences dels milhomes que es passegen per les moquetes de Madrid com si fossin Cambó) i de negociar els termes en què s’ha d’acordar la resolució d’un conflicte com el que existeix entre Catalunya i Espanya.

Tenir la clau és circumstancial. Un dia la tens i l’endemà no, i no ho podem perdre mai de vista. Això no ens pot fer caure ni en les presses davant la por de perdre-la, ni en la sobreactuació davant d’un poder que és inevitablement efímer. El dit i la Lluna. Això és el dit; la Lluna és una altra cosa. La Lluna és un conflicte polític molt seriós i profund, i és aquí on cal posar el focus. No en les persones, sinó en el país. I fins que no recuperin el paràgraf perdut en aquest conflicte (allò de les “diversas vicisitudes” de què parlava fa un parell de dies), no entendran res i no estaran en condicions de tenir una conversa profitosa. Tot el que podran aspirar és a apedaçar legislatures, i avançar d’esma pel camí de l’aigua. Com la vaca cega.

El periodista, historiador i excorresponsal de guerra @wierdduk del diari holandès @telegraaf va escriure aquest comentari després de veure les imatges del pogrom del 7 d'octubre a l'ambaixada d'Israel 👇🏽 “Vaig veure les imatges sense censura de l'atac terrorista de Hamàs el 7 d'octubre. Imatges de les GoPros i telèfons mòbils, càmeres de quadre de comandament i càmeres de seguretat dels terroristes. Això cal perquè el 7 d'octubre ja ha desaparegut dels mitjans i del públic. He vist moltes coses a la meva vida, he participat en guerres, però aquest és un altre nivell d'horror, comparable només a les atrocitats comeses per ISIS i els botxins nazis. 45 minuts d'imatges espantoses d'una autèntica orgia de matances: matant i cremant nadons, nens, famílies senceres i grups d'amics, gent gran. I cada vegada aquest crit triomfal: “Allahu Akbar!” Els terroristes jubilosos, eufòrics mentre disparen un altre nen. Cridant els seus pares, cridant d'alegria: "Mama, vaig matar deu d'ells amb les meves pròpies mans! La seva sang encara és a les meves mans!". No oblidaré mai això: dos germans i el seu pare, encara en roba interior perquè és d'hora al matí, corrent cap al refugi, cridant de por. Un terrorista llança una magrana. El pare mor instantàniament; els nens surten preses del pànic del seu amagatall: “Pap, pare! Els terroristes els empenyen cap a la casa. El nen en xoc: “El pare és mort, crec que nosaltres també morirem”. El seu germà petit ja no pot veure amb un ull: “No hi veig res”, plora. El seu germà el cuida, després cau a terra cridant: "Déu meu, per què segueixo viu?", mentre un terrorista saqueja el frigorífic. On són aquests nens ara? A Gaza, ostatges, de dol i en agonia? Qualsevol que digui “sí, però...” mereix un lloc a les cavernes més profundes de l'infern”. (Via @Assita_Kanko )

Guerra a #Israel
El que és destacable a la tarda del 8 de novembre 🇮🇱🔥🇵🇸🇱🇧🇸🇾🇮🇷🇾🇪 -

Qatar informa que negocia l'alliberament de 15 dels 240 ostatges a canvi d'un o dos dies de pausa al foc. Hamàs ofereix alliberar 12 ostatges, 6 d'ells amb nacionalitat nord-americana. - La Casa Blanca estaria d'acord que Israel assumeixi de manera temporal l'administració política de Gaza, però creuen que "és massa aviat per saber durant quant de temps, on, en quina mida, escala i abast". -

Khalil al-Hayya, adjunt del líder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar, al New York Times: "L'objectiu de Hamàs no és governar Gaza sinó sacsejar l'Orient Mitjà i tornar a posar la qüestió palestina al centre d'atenció". -

El grup terrorista va llançar el seu atac contra Israel el 7 d'octubre en represàlia als recents acords de pau d'Israel amb els Emirats, Bahrain i el Marroc, i contra els acords que estaven propers a signar-se amb Aràbia Saudita, canviant així tota l'equació a Orient Mitjà. -

"Vam aconseguir tornar a posar la qüestió palestina sobre la taula i ara ningú a la regió estarà en pau". - "L'objectiu de Hamàs no és governar Gaza, portar-li aigua i electricitat, i coses així". "Aquesta batalla no és perquè vulguem millorar la situació, obtenir combustible o feina". - "Aquesta batalla és per capgirar completament la realitat actual". -

Hamàs esperava que els palestins de tot l'Orient Mitjà s'aixequessin després de l'atac i que les manifestacions massives obligarien els governs àrabs regionals a unir-se a la guerra contra Israel, especialment al de Hezbollah. - "Espero que aquest estat de guerra contra Israel es torni perpetu a totes les fronteres i que el món àrab ens doni suport". -

Mentrestant, desenes de milers de gazaties estan aprofitant cada dia el pas segur que brinda Israel des de les 10.00 a les 15.00 a través de la Ruta Salah al-Din, per abandonar el nord i traslladar-se al sud de Gaza. -

Hamàs acusa ara la UNRWA, l'agència de les ONU per als refugiats, de complicitat amb Israel en demanar als gazatis que abandonin el nord de Gaza, i és natural, ja que ells necessiten que la població civil compliqui les operacions de Tzahal.

- La Policia d'Israel ha aconseguit identificar fins avui 843 cadàvers de civils assassinats el 7 d'octubre. Encara hi ha desenes de restes sense identificar-ne.

Un vídeo que es va fer viral a les xarxes socials mostra els britànics donant suport a Hamàs i fins i tot anomenant els seus terroristes "lluitadors per la llibertat". El 7 d'octubre, milers de terroristes de Hamàs van envair Israel i van massacrar 1.400 persones innocents, incloent dones i nens. Més de dues-centes persones van ser segrestades a Gaza on són sotmeses a tortura mental i física. Hamàs va llançar milers de coets contra Israel, el 30% d'ells van caure dins de Gaza, matant-hi dones i nens. Hamàs també utilitza la població civil de Gaza com a escut humà i col·loca la seva seu i els seus llança-coets a hospitals, escoles, llars d'infants, mesquites i edificis residencials. Hamàs va iniciar aquesta guerra i Hamàs és responsable de la situació actual en què cada dia moren persones innocents a banda i banda de la frontera.

Khaled Mashal, líder de Hamás, atesora una fortuna personal de 5.000 millones de dólares.
¿De dónde sale su dinero? De la explotación de fondos de ayuda internacional y donaciones dirigidas a la Franja de Gaza.
DE TU BOLSILLO.
Y en esa viscosa relación participan Gobiernos Occidentales, especialmente el Gobierno de @sanchezcastejon (encargado personalmente, junto a @JosepBorrellF, de vetar la suspensión de las ayudas a Gaza hasta que la trazabilidad y uso de los fondos se aclare), y el oscuro papel que organizaciones como @unrwaes desempeñan en la gestión de dinero público.

El paradís de Hamas 🤣🤣😅😅😂😂

SERGI MARANYA a X

PUIGDEMONT NO VOL, PERÒ… 🤔

Junts aglutina diferents maneres de pensar, això ja ho sabeu. Des dels indepes disposats a donar un gran NO a Pedro Sánchez, per no haver complert les condicions que Puigdemont va demanar el 5 de setembre en la conferència a Brussel·les, fins els convergents de tota la vida, coneguts ara més com a processistes, que van anar a parar a aquest partit per no quedar-se sense feina ni pagueta. Aquests últims, ara mateix, són majoria dins el partit i hi tenen posicions rellevants i decisòries. És el principal motiu pel qual Carles Puigdemont, encara no s’ha decidit.
Tot i que els mitjans el fan protagonista, no decideix sol i, per tant, es veu obligat a mantenir les negociacions i mantenir un dificil equilibri que sap que no podrà mantenir gaire més temps.

Entre passar a la història com un venut que acabarà sent irrellevant o mantenir el pols amb l’Estat, ell personalment escull el segon. No ho dic jo. Ho ha dit ell, amb altres paraules, en diferents ocasions.
Puigdemont té ara l’oportunitat de diferenciar-se d’ER i de demostrar que realment ell no s’ha exiliat 6 anys per acabar demanant que el perdonin i tornar amb la cua entre les cames.
Ara bé, no tothom dins el partit es troba en la mateixa situació que ell. Hi ha una part important i decisòria, com deia abans, disposada a arribar a un acord amb Pedro Sánchez al preu que sigui. És la part convergent de tota la vida que considera que fent ‘la puta i la ramoneta’ els va millor perquè la gent acostuma a tenir poca memòria politica. Són els que estaven a favor que Xavier Trias fes campanya sense cap bandera independentista al seu voltant. I ja en sabeu el resultat: una victòria que va acabant convertint-se en una derrota.

Davant de tota aquesta situació, Puigdemont sap que si diu no a Sánchez hi haurà una més que probable escissió dins de Junts. El president a l’exili sap que l’acord d’ER no ha agradat gens a l’entorn independentista que no té un carnet de militant a la boca. I això és important en el cas d’una repetició electoral. Podria aglutinar el descontentament del votant d’ER i fins i tot podria rebre una part del votant que va decidir fer una abstenció activa en les últimes eleccions espanyoles.
Sap, com ho sap ER també, que per moltes promeses que faci el Gobierno difícilment es compliran mai, bàsicament perquè mai les han complert. I aleshores amb quin posat es presentarien a les següents eleccions? Acceptar la derrota o mantenir el pols. Aquesta és la qüestió.