Jo no he sigut @Aristoteles@qoto.org
Joined Jan 2020
La setmana passada (3 d'agost), els pescadors en Jennette 's Pier a Carolina del Nord van treure una cosa inesperada - i misteriósa - de l'Atlàntic: un peix amb dents humans.
Sí, aquest peix, i les seves dents, són reals. Però, afortunadament, no té res d'humà.
Es diu peix cap d'ovella (archosargus probatocephalus), també conegut com a peix convicte per les ratlles fosques que recorren el seu cos gris, que recorda a un uniforme de presó estereotipat, segons el Departament de Recursos Naturals de Maryland. El peix es troba comunament nedant al llarg de la costa atlàntica, des de Nova York fins a Brasil, i li va donar el seu nom a Sheepshead Bay, Brooklyn. Poden créixer fins a 91 centímetres (3 peus) de llarg i menjar una varietat de ostres, cloïsses, crustacis i alguna que una altra matèria vegetal.
D'aquí les dents.
A l'igual que els humans, el peix cap d'ovella té una dieta diversa i omnívora i, a l'igual que els humans, té un conjunt de mastegadors sords i rabassuts per travessar els àpats. Un peix cap d'ovella completament desenvolupat generalment lluirà tres files de molars en la seva mandíbula superior i dues files en la seva mandíbula inferior, el que és millor per travessar les petxines de la seva presa, segons Scientific American. Però són els incisius (dents frontals) de l'peix dels que semblen més humanoides. (Fins i tot estan recoberts d'esmalt, ha informat Scientific American).
Tots aquests dents es desenvolupen gradualment al llarg de la vida d'el peix, a mesura que l'animal creix i es gradua d'una dieta d'animals predominantment de cos tou a un menú de marisc pesats més endavant en la vida. A la foto compartida a Facebook per Jennette s Pier, pots veure dues noves files de molars desenvolupant-se en la part posterior de la mandíbula inferior de l'peix.
Amb un parell de mossegadors com aquest, ¿un peix cap d'ovella representa alguna amenaça per als humans? Segons David Catània, director de col·leccions de ictiologia de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia, la resposta probablement no sigui.
No dubtaria a nedar en aigües habitades per aquests peixos ", va dir Catània Snopes.com." No representen una amenaça per als humans llevat que siguin assetjats. Atès que són bons per menjar, els pescadors ataquen als Sheepshead, de manera que el maneig d'un després de la captura crea la possibilitat de ser mossegat o punxat per les seves afilades espines de l'aleta dorsal "
Per tant, els nedadors de l'Atlàntic no han de preocupar-se per explicar qualsevol marca de mossegada amb forma humana en les seves darreres ... a el menys no pel que fa a l'peix cap d'ovella.
Josep Maria de Sagarra.
Poemes satírics.
El nostre avantprojecte de Constitució.
Títol I
De l'estructura nacional
Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.
Títol II
De la nacionalitat
Són espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.
Títol III
Drets i deures dels espanyols
Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.
Títol IV
Del president de la República
President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
a dins de cap casa pública.
Títol V
Del Govern
Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.
Títol VI
Del Parlament
Aquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.
Títol VII
De la justícia
El jutge republicà,
fiscals i criminalistes
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.
Títol VIII
De la hisenda pública
Sols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana
i ho saben dissimular.
Títol IX
De les garanties de la Constitució
Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.
Títol X
Explicació que dóna El Be Negre
I aquesta Constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millor
que el projecte de l'Ossòrio.
@maperal
Esta es la cuenta B de @FelixMiroLevy@mastodont.cat
Querida Maria, estos dias pasan cosas que de aquí a poco tiempo pueden significar nuestra tan anhelada independencia de España. Es un artículo de un periódico digital catalan, que te he traducido. Esper que te guste. Un abrazo.
El olor a derrota inunda de pronto la corte de Madrid
Bajo la presión cada vez más clara de la Unión Europea, España siente de pronto que se ha quedado desarmada y no podrá frenar el proceso de Cataluña hacia la independencia
Una combinación de factores y acontecimientos han llevado a un cambio de humor repentino y bien visible en el conflicto entre Cataluña y España . El regreso inesperado de la inmunidad a los tres eurodiputados de Juntos y la aprobación, por el momento sólo en comisión, pero ya de manera muy clara, del informe del Consejo de Europaque exige la liberación de los prisioneros y el fin de toda forma de represión contra el Primero de Octubre han originado un auténtico descalabro emocional, especialmente en Madrid. Están abatidos. De repente el pesimismo se ha apoderado de la corte imperial. El pesimismo, la sensación de derrota y los nervios, estos últimos poco disimulados, ya. Todos, por ejemplo, hicimos restar estupefactos al ver el comunicado del Ministerio de Asuntos Exteriores español que decía que el Consejo de Europa les daba la razón a ellos. Cuando tienes que hacer cosas tan ridículas como esta, o has de esconder las noticias desfavorables como hicieron la mayor parte de los diarios españoles con esta cuestión o con el retorno de la inmunidad al presidente Puigdemont y los consejeros Comín y Ponsatí, Es que lo ves todo muy mal. Tan mal que ya no piensas ni siquiera que haces el ridículo.
De hecho, la lectura de la prensa su este fin de semana me ha sido bastante instructiva. Los más emocionales, y desesperados, allá pintaban todo de un negro oscuro, muy, muy oscuro. Por ejemplo, La Razon en este artículo titulado "Vamos desnudos", en el que afirma que "Puigdemont no es Konrad Adenauer , pero todavía le da para entender cómo se va abriendo el mar para su retorno a Cataluña". El presidente ya volvió a Cataluña en febrero del 2020 y la imagen del mar abierta a mí me parece demasiado mesiánica y melodramática, pero eso son matices de tiquismiquis que ya me sabréis disculpar.
El Mundo , por otra parte, aunque ha ido más allá y ha provocado un pequeño terremoto con este artículo que se titula "El regreso de Puigdemont", en el que el articulista dice que ha hablado con un "juez importante" -y me dicen mis fuentes que sí, que es cierto que es mucho y muy importante ... - y el juez, también de manera muy melodramática, le dice que ve imparable el retorno de Puigdemont y la proclamación de la república catalana. Porque, afirma, las decisiones europeas y las actuaciones del gobierno Sánchez han dejado España "desarmada".
Siempre mucho más contenida emocionalmente, que en alguna cosita se debe notar que la fabrican en Barcelona , La Vanguardia también abría ayer con un artículo destinado a justificar los indultos, que todo el rato venía la tesis de que el gobierno español no tiene más remedio que conceder para que ya no puede aguantar más la presión de la Unión Europea. La última frase del artículo no puede ser más clara. Según el diario de los Godó, en la Moncloa les dijeron que " fuera de nuestras fronteras es clara la percepción que hay que resolver y avanzar en la situación ".
La tortilla se ha girado
Son tres ejemplos siquiera, habría muchos, que ilustran que, de repente, la tortilla se ha girado y España empieza a ver un final del proceso de independencia de Cataluña que es lo que no quisiera. La victoria en las elecciones con un 52% de los votos, la reafirmación en un gobierno independentista a pesar de toda la división sembrada y provocada, las victorias inapelables del exilio y la denuncia de las instituciones internacionales -después de la ONU, ahora el Consejo de Europa-, todo combinado parece que abre un escenario nuevo, que es realmente importante: el de la España desarmada, para usar la definición de uno de los gacetilleros más angustiados.
No tan errados, pero, a pesar del exceso literario, y esta es una noticia que debería rehacer. Cuando España diseñó como enfrentaría al proceso independentista de Cataluña cometió un error monumental que fue externalizar la respuesta en manos de la justicia. Si ahora se encuentran obligados a rebajar las penas del delito de sedición, porque es un delito incomprensible en Europa, si se encuentran forzados a liberar a los presos que condenaron haciendo todo tipo de trampas y si no tienen más remedio que aceptar que el presidente que proclamó la independencia vuelva libre en el país y pueda hacer política sin que ellos lo puedan tocar, puedo entender que se sienten desarmados y que se preguntan cómo podrán detener la independencia. Para que el delito de rebelión ya no se atrevieron ni a usarlo en el juicio del Supremo. Y si ahora la sedición queda tan delimitada que no podría ni llevar a la cárcel nadie y los políticos catalanes pueden exhibir su victoria europea y la razón que tenían desde el primer día, es normal que España es pregunto que hará a continuación. Como podrá frenarse si queda desarmada, si la Unión Europea no le deja hacer hoy lo que le dejó hacer en 2017?
Por ahora, el movimiento independentista, entretenido siempre en las peleas de corral y en la descalificación de campanario, me da la sensación de que no ha captado el alcance trascendental del cambio de humor que ha habido estas últimas horas en Madrid y las consecuencias que puede llegar a tener. Y, al respecto, para ir encauzando el debate, permitidme que os recomiendo dos entrevistas que publicamos hoy.
En la primera ( " Los indultos no van bien al independentismo "), el profesor Jorge Cagiao ve una crisis en el independentismo por la división y la falta de determinación y nos recuerda que en los procesos independentistas la determinación, la determinación, es muy importante. Y no puedo estar más de acuerdo.
Y en la segunda ( " La vía del exilio refuerza la idea de que en España no hay justicia ") Clara Ponsatíafirma que "el plan para indultar a los presos por aquí. Sin hacerse público, las autoridades europeas piden al gobierno español que resuelva esta cuestión porque es impresentable, los incomoda y dificulta la política exterior en otros frentes. Este es un incentivo que tienen para taparlo y si con unos indultos lo pueden tapar, ellos contentos. Pero para intervenir en la resolución del problema político, de momento no tienen, de incentivos. Porque ahora mismo Cataluña no es ningún problema. ¿Por qué deberían hacerlo? Para estar a nuestro servicio? Porque son buenos y tienen ganas de ayudarnos? ". Y ella misma responde: "Ahora, las cosas pueden cambiar bastante deprisa. Las decisiones de la justicia europea pueden acabar teniendo importancia, sobre todo para argumentar una movilización. Si estos señores desobedecen la ley europea y son ellos que son fuera del estado de derecho, esto justifica que los catalanes, que son ciudadanos europeos, se movilicen para establecer un estado diferente. Pero hasta que eso no ocurra no creo que tengan ningún incentivo para que haya ninguna intervención. "
PS. Puestos a recomendar, como muchos Lunes, debo recomendar también el artículo de Joan Ramon Resina en que nos cuenta de una manera insuperable que el Primero de Octubre fue el fin del proceso, pero también "el salto mortal (a el modo de Kierkegaard) de la fe en la república catalana de un pueblo provisionalmente hermanado en la firmeza y la dignidad ".
L'origen de croissant no es pas francés si no austríac.
Corria l'any 1683, època en la qual l'Imperi Otomà avançava per Europa conquistant territoris en la seva lluita contra l'Imperi Romà Germànic. Després d'haver arrasat Constantinoble, els Balcans i part d'Hongria, l'exèrcit otomà va fixar el seu objectiu a Viena. La ciutat es trobava envoltada per una muralla, així que l'estratègia dels 20.000 soldats va ser soscavar el terreny, per tal que una trinxera o corredor passés per sota de les muralles, fins a desembocar al centre de la ciutat.
Per no ser descoberts treballaven només a la nit, però no s'havien adonat que els forners també treballaven a aquestes hores. Aquests van sentir el soroll que feien els turcs amb les pales i pics, i van donar la veu d'alarma. D'aquesta manera tota la ciutat i l'exèrcit va poder repel·lir l'atac de l'invasor, que no va tenir més remei que retirar-se. Va ser gràcies a aquest avís pel que va defensar la ciutat.
Com a celebració d'aquesta victòria, els forners van crear una pasta amb forma de lluna creixent, la mateixa que lluïa a la bandera otomana. Pel que el croissant va simbolitzar la manera de 'menjar-se a un turc', una dolça venjança duta a terme gràcies a la inestimable col·laboració dels forners vienesos.
Tiendas especializadas en productos de la India y de Asia en Barcelona.
J.K. ASIAN FOOD. C/ Sant Pau, 25. Tel. 933178885. Abierto todos los dias de 10:30-23:00 h. Quizás el que tiene mas variedad de comestibles y productos.
EL CURRI. C/Hospital, 103. Tel. 934437712. Horario: 10- 23 h.
BASAR INDI. C/ Hospital, 68. Productos de la India.
ASIAN SUPER STORE. C/ Hospital, 87. Productos de la India.
SUPERSTORE ASIAN FOOD. C/ Tallers, 77. Tel.. 93 317 89 76. Venden comida de toda Asia, aunque predominantemente de China.
PASTISSERIA AYUB. C/Hospital, 95. Pasteles y dulces, regentada por pakistaníes. Tel. 934425429.
YUENG TONG. C/Nàpols, 177. Supermercado chino que también ofrece productos de la India.
DONG FANG. C/Balmes, 6. Tel. 933012587. Mega tienda de productos chinos que también tiene productos de otros partes de Asia.
CHINA SHOP. C/ Rocafort, 85. T. 93 424 67 74. Productos preparados, congelados y especias/ hierbas del sur oeste asiático.
DELISHOP. Travessera de Gràcia, 141. Tel. 93.238.99.45. Productos gourmet de todo el mundo a precios altos donde podéis encontrar algún plato preparado de India.
SAVOUR. La tienda está en la C/Conca 1 bis, Barcelona. Los horarios de lunes a sábado de 17 a 21h y los viernes y sábados también por la mañana de 11 a 14,30h. Tel. 605 41 02 96, pregunta por Jordi o Tash. Todo tipo de productos asiáticos, especias y currys.
Yang Kuang. Pg Sant Joan 12, Barcelona. Supermercado chino, productos de toda Asia.
Ja ho se que amb aquest post no faré precisament molts amics i tindré més unfollowers que mai, però no ho puc evitar. Tinc que dir el que penso, encara que rebenti.
Estaria bé, encara que ja ho se que no ho farà mai, que el president de ER, Oriol Junqueras, demanés perdó en primer lloc al poble de Catalunya i en segon lloc als seus electors,
per haver insistit en fer una taula de diàleg amb un estat espanyol, que tothom sap que mai negociarà la "unidad de España" i fer creure als catalans que això era possible.
D'això se'n diu "estafa electoral". No és propi d'un home d'estat. No es possible que un senyor que dona grans discurs dient que farà tal cosa i després n'acaba fent un altra totalment contraria.
Aquesta actitud prepotent i poc honesta malmet la seva crediblitat i la del seu partit. Sería bo que dimiteixi i doni pas a nova gent que si vetlli pels interessos de tots els catalans i dels votants de ER.
#CosesdelFelix
Pateixo de artritis a banda d'altres coses. Em va dir el metge que no hi han remeis miraculosos. El cas es que les articulacions fan mal i vas perdent mobilitat a les mans. Total que em van dir d'un remei que fan servir a la Índia que de vegades funciona.
El remei es diu Curcuma + Gingebre + Pebre negre. Aquesta combinació la prenc a diari al menjar, com a condiment, es clar. També en infusió junt amb te o herbes i tinc que dir que em funciona.
Ho noto a les mans. Ha disminuit la inflamació i he recuperat mobilitat.
Per tant, als que patiu de inflamació crònica, us recomano que ho proveu. Ja em direu.
#bluesjazzfelix
#musicman
#boleromania
#rumbacatalana
Reconec que els meus gustos musicals son un tant heterogenis: tant em pot agradar una percussió ben executada com aquesta:
com una peça clàssica de jazz com aquesta
O, per que no, un bolero dels de sempre per elevar l'esperit i netejar l'anima:
Si mes no, tampoc m'oblido de les meves arrels catalanes. Encara que no soc gitano la rumba la porto corrent per las venes des de que vaig néixer:
Aquesta música es de la que us venia a parlar. La Rumba Catalana es la gran oblidada dels nostres dies. Una música lleugera si vols, però també amb espurnes d'alegria de viure i d'optimisme, valors que francament, trobo a faltar avui en dia. Per tant sempre que pugui us en faré cinc cèntims dels meus records sobre l'epoca daurada d'aquest génere català i universal.
Bon dia tingueu canalla!
Aqui us deixo al Deu de la Rumba.
PERET..- BARCELONA TIENE PODER
ES CONMEMOREN ELS 500 ANYS DEL INICI DE LA REVOLTA DE LES GERMANIES A MALLORCA.
«El 7 de febrer del 1521 començava a la plaça de Cort la rebel·lió dels agermanats, que gosaren fer front a un sistema d'arrels feudals que oprimia pagesos i menestrals. El conflicte derivà en una autèntica guerra civil insular que finalitzà el 3 de juny del 1523 amb milers de morts i l'execució del líder agermanat Joanot Colom a la plaça de la Porta Pintada, vora l'actual plaça d'Espanya. També descobrirem on es refugiaren i com contraatacaren els 'mascarats' (partidaris de la noblesa). Pels carrers i places del centre històric de Palma seguirem el rastre de revolta i de sang que deixaren aquells mallorquins que fa mig mil·lenni lluitaren per un futur millor però que foren durament reprimits».
@spla @Obiols @giorgiograppa@mastodont.cat @SerendipiaBCN@mastodon.radiosonline.cloud
Conversa telefònica entre *Josep Lluís Salvadó* d’ERC, (en aquells moments Secretari d’Hisenda de la Generalitat), que diu estar amb *Pere Aragonès*, en aquell moment Secretari d’Economia i *Raül Múrcia*, Coordinador de l’oficina del Vicepresident, en aquell moment *Oriol Junqueras*, que diu estar-hi reunit junt amb *Sergi Sol*. Parlen de la visita que *Elsa Artadi*, (en aquell moment Directora General de Coordinació Interdepartamental), farà a *Salvadó* enviada pel *President, Carles Puigdemont*, per recabar informació sobre com tenien el projecte de les Estructures d’Estat que se li havia encomanat a *Oriol Junqueras*.
No us en perdeu un borrall. Tramen com poder escapolir-se amb enganys de la responsabilitat de no haver fet res per tenir-ho preparat i com disculpar Junqueras de la seva passivitat.
Lleialtat, fidelitat i fe, característiques que no coneixen els polítcs que diuen voler la independència del nostre país.
I ara alguns encara votaran ERC??,🤦🏻
Si guanya ERC de ben segur que no ens mereixem ser independents!
https://soundcloud.com/xaviersoler/josep-lluis-salvado-i-raul-murcia-tobalo
@Lyudmila
Mira't aixo quan et vagi bé. Bon any.
#bluesjazzfelix
No tot ha de ser Jazz o Blues, també hi han bandes interessants dins de la musica indy o alternativa.
Si no estic equivocat, Tango With Lions vénen d'Atenes, i encara que es van formar en 2007 i ja compten amb dos llargs al mercat (els dos editats per Inner Ear Records), no pot dir-se que per aquestes terres hagin tingut massa predicament. El grup el conformen Kat Papachristou (veu, guitarra acústica, piano), Yannos Paramythiotis (guitarra elèctrica, cors), Nick Vergetis (bateria, percussió, cors), Theodore Zefkilis (baix) i Jim Staridas (trombó, cors). Va, ara Memoritzeu aquests cognoms, que després pregunto. és broma.
Tango with Lions - Deer's Eyes (Official Lyric Video)
Originària de les profunditats de l’Oregon rural, Nyah va créixer escoltant Lauryn Hill, D’Angelo i Estelle, artistes el so neo-soul dels quals fa ressò de les progressions jazzístiques d’acords d’aquelles primeres icones que admirava, com Billie Holiday.
Nyah volia ser cantant "però no pensava que fos un somni racional" fins que el seu gerent va entrar a bord i li va presentar Steve Chrisanthou, el Grammy, Ivor Novello, BRIT i MOBO nominat productor / compositor el seu treball amb Corinne Bailey Rae i Lianne La Havas.
Ara resideix al Regne Unit, on ha trobat la seva casa musical, i amb el seu primer llançament senzill "Sunday" (Palawan Productions Ltd) programat per al 14 de febrer de 2020, la senyora Grace i la seva jove banda estan preparats per pujar a l'escenari. amb una subtil vibració neo soul amb delicioses notes de jazz, "Sunday", compost per Grace i Chrisanthou, està ple de ganxos destinats a captar orelles amb ganes d'escoltar nous sons nous.
Diumenge és el primer senzill del proper esperat àlbum de Nyah Grace, Honey-Colored. Filmat a Londres, el vídeo està dirigit per Danny Lowman.
Os habéis dado cuenta que no van a parar hasta que no dejemos de protestar, reivindicar la lengua, la cultura y la libertad de Cataluña? Qué esperáis, que hayan cientos de miles de gente encausada, con multas ruinosas que van a los bolsillos del odio estatal? Que hayan muertos? Siempre nos seguirán reprimiendo, porque nos quieren humilladas, con la cabeza gacha y suplicando perdón a nuestros verdugos, bajo la bota de un país autoritario, sin piedad y con una larga tradición de expolio y saqueo. Nos quieren derrotados. España no ha sido nunca un estado demócrata!
Did you realize that they will not stop until we stop protesting, vindicating the language, culture and freedom of Catalonia? What do you expect, that there are hundreds of thousands of people indicted, with ruinous fines going into the pockets of state hatred? That there are dead? They will always continue to repress us, because they want us humiliated, with their heads bowed and begging forgiveness from our executioners, under the boot of an authoritarian country, without mercy and with a long tradition of plunder and looting. They want us defeated. Spain has never been a democratic state!
CARTA A LOS CORINTIOS, HUY PERDÓN, QUERÍA DECIR A LOS UNIONISTAS.
Los unionistas sois la gente más incongruente, inconstante e inconsistente de Europa. Además tenéis la extraña costumbre de cambiar vuestro discurso cada cuarto de hora, según soplen los vientos de la capital del reino. Entonces, en este orden de cosas ¿Como os atrevéis a afirmar que vosotros sois CATALANES?
Perdonad, pero ser CATALÁN es otro cosa. El auténtico CATALÁN defiende su tierra y sus instituciones. Vosotros ni lo uno ni lo otro. Habéis consentido, cuando nos han aplicado el 155 y han anulado todos nuestros derechos y libertades y vosotros aplaudiendo. Esto no es ser CATALÁN. Vosotros habeis promovido que la escuela catalana deje de enseñar en CATALÁN, con grandes manifestaciones, porque afirmáis que el lenguaje de los españoles está discriminado o queréis que vuestros hijos no aprendan el catalán en la escuela. Esto tampoco es ser CATALÁN.
Un montón de periodistas, nacidos en Cataluña pero unionistas de raiz, no tienen ningún escrúpulo en decir que ellos son CATALANES de toda la vida. Los mismos que aplaudieron a Soraya Saez de Santamaría, cuando dijo que estábamos en liquidación. Esto tampoco es ser CATALÁN. Ser CATALÁN es defender la lengua y la cultura CATALANAS.
Y fijaros bien en una cosa, aún no he dicho la palabra INDEPENDENCIA. O sea que este documento tanto lo podría haber escrito un señor de derechas, de izquierdas o sin filia política, y seguiría siendo válido.
El caso es que yo soy independentista y pienso exactamente igual hoy, que hace tres años. No cambio mi discurso y no lo cambiaré nunca ni un milímetro.
BUENOS DIAS.
FELIX MIRO I LEVY
BARCELONA
CARTA A LOS CORINTIOS, AI CALLA, VOLIA DIR ALS UNIONISTES.
Els unionistes sou la gent més incongruent, inconstant i inconsistent d'Europa. A més teniu la estranya costum de canviar el vostre discurs cada quart d'hora, segons bufin els vents de la capital del regne. Llavors, en aquest ordre de coses, com us atreviu a dir que vosaltres sou CATALANS?
Perdoneu, però ser CATALÀ es un altre cosa. El autentic CATALÀ defensa la seva terra i les seves institucions. Vosaltres ni una cosa ni l'altra. Heu aplaudit quan ens han aplicat el 155 i han anul·lat tots els nostres drets i vosaltres aplaudint. Això no es ser CATALÀ. Vosaltres heu promogut que la escola catalana deixi de ensenyar el CATALÀ, amb grans manifestacions, perquè afirmeu que el llenguatge dels espanyols està discriminat o voleu que els vostres fills no aprenguin el CATALÀ. Això no es ser CATALÀ.
Un munt de periodistes, nascuts a Catalunya però unionistes de mena, no tenen cap escrúpol en dir que ells son catalans de tota la vida. Els mateixos que van aplaudir a la Soraya Saez de Santamaria, quan va dir que estàvem en liquidació. Això no es ser CATALÀ. Ser CATALÀ es defensar la llengua i la cultura CATALANES.
I fixeu-vos be en una cosa, encara no he dit la paraula INDEPENDÈNCIA. O sigui que aquest escrit tant el podria haver escrit un senyor de dretes, d'esquerres o sense cap filia política i seguiria sent balit. El cas es que no, jo soc independentista i penso exactament igual avui, que fa tres anys. No canvio el meu discurs i no ho canviaré mai ni un mil·límetre.
BON DIA.
FELIX MIRO I LEVY
BARCELONA
27/09/2020
Joined Jan 2020
