Jo no he sigut @Aristoteles@qoto.org
Joined Jan 2020
@lauraborras
Es repugnant la campanya que s'està promovent des dels sectors mes pudents i putrefactes de la dreta casposa, cap a la presidenta del Parlament MH Laura Borràs, per un twit sobre la rebuda d'una felicitació a Catalunya, del consolat de Estats Units.
Les crítiques, algunes, són aprop de la misoginia. Si en lloc d'una dona hagués estat un home, no crec pas que hagueren tingut collons de dir el que han dit. Deixant a banda si la felicitació del consolat es falsa o no, estic segur que això te una explicació.
La presidenta es prou inteligent per no caure en una mentida tant fàcil de comprovar.
Per tant espero que tot s'aclareixi lo avans possible i es deixi de donar carnassa a les piranyes de la dreta inútil i plena de zombis politics.
Recomano la lectura d'aquest article d'en Albano Dante Fachin. Posa el dit a la nafra.
“El Partido Comunista de España va acceptar el paper d’apaivagador a canvi de míseres concessions personals per als seus dirigents, en comptes de recolzar-se en la força del carrer per a aprofundir en el canvi. L’esquerra va renegar de gairebé tot allò que havia sostingut als seus programes al llarg del franquisme, decebent els que s’havien jugat la llibertat i, inclús, la vida, en una lluita que creien que tindria uns objectius més ambiociosos que els d’assegurar uns pocs escons de diputats als seus dirigents”
Correu d'Albano (10)
https://mailchi.mp/octuvre/militants_independentistes_desanimats
Podrien els fongs menja plàstics salvar la Terra?
El plàstic és conegut per la seva resistència a la degradació natural, que es pot allargar fins a mil anys. Però davant d'aquesta situació descoratjadora sembla que hi ha una solució insospitada.
D'ara endavant, tots podríem tenir prohibit trepitjar els fongs al jardí, ja que a més de ser éssers vius, aquests descomponedors del medi ambient són capaços d'eliminar totes les deixalles plàstiques del món.
Però això no és tot allò que ens ofereixen.
Hi ha materials fets amb fongs que no només podrien reemplaçar els plàstics, sinó que també altres productes que utilitzen hidrocarburs en el seu procés de fabricació.
Així que el fong mastegador de poliuretà o els comestibles del Fungi Mutarium són la nova esperança del planeta.
¿Podrían los hongos come plasticos salvar la Tierra?
El plástico es conocido por su resistencia a la degradación natural, que se puede alargar hasta por mil años. Pero ante tal desalentadora situación parece haber una solución insospechada.
De ahora en adelante, todos podríamos tener prohibido pisar los hongos en el jardín, pues además de ser seres vivos, estos descomponedores del medio ambiente son capaces de eliminar todos los desechos plásticos del mundo.
Pero eso no es todo lo que nos ofrecen.
Existen materiales hechos con hongos que no solo podrían reemplazar a los plásticos, sino que también a otros productos que utilizan hidrocarburos en su proceso de fabricación.
Así que el hongo masticador de poliuretano o los comestibles del Fungi Mutarium son la nueva esperanza del planeta.
El preu de l'electricitat explicat amb un acudit
- Compro 3 kilos de pomes, 2 kilos de peres i aquests dos kiwis de Nova Zelanda ecològics.
- Molt bé, doncs li cobrem tot al preu dels kiwis.
- Com?!
- Seran 160€.
- Què??!!
- Aquí ens regim segons el mercat de l'electricitat.
- Quins collons! 🤔Vostè em sona...
- Sóc un ex-ministre... i sisplau pagui i deixi passar, que per la porta giratòria entra un altre ex-ministre.
- Això és un robatori!
- Sí, però un robatori legal.
Explicació:
Les elèctriques, que a l'Estat espanyol funcionen com un oligopoli, s'encarreguen molt bé de que dins del paquet d'energia que consumim hi hagi sempre un % d'energia cara, i ens la cobren tota a aquest preu (barata inclosa) aconseguint uns beneficis estratosfèrics en detriment de la gent i les PIMEs. Els que ho podrien aturar (hi ha solucions) són els mateixos polítics que, amb el temps, aniran a parar als consells d'administració d'aquestes grans empreses.
Cullita pròpia/cosecha propia.
Para cagar con esmero y no ensuciar el retrete
hay qe meter el ojete
dentro del agujero.
Si no sale la jugada
se repite la tirada
y acabada la faena
se tira de la cadena.
De los placeres sin pecar
el más dulce es el cagar,
con un periódico extendido
y un cigarro encendido,
queda el culo complacido
y la mierda en su lugar.
Cagar es un placer,
de cagar nadie se escapa,
caga el Rey, caga el Papa,
caga hasta la mujer más guapa.
Viene el perro la huele,
viene el gato la tapa,
total en este mundo de caca
de cagar nadie se escapa.
No hay placer más exquisito,
que cagar bien despacito.
¡Qué triste es amar sin ser amado!
pero más triste es cagar sin haber almorzado,
hay cacas blancas por hepatitis
así como las hay blandas por gastritis,
cualquiera que sea la causa que siempre te alcanza
aprieta las piernas duro,
que cuando el trozo es seguro,
aunque este bien fruncido el culo
será por lo menos pedo seguro.
Vosotros que os creéis sagaz,
y de todo os reís,
decidme si sois capaz,
de cagar y no hacer pis.
El baño no es tobogán
ni tampoco subibaja,
el baño es para cagar
y no pa' hacerse la paja.
En este lugar sagrado,
donde tanta gente acude,
la chica se pasa el dedo
y el tipo se lo sacude.
Caga tranquilo, caga sin pena,
pero no se te olvide tirar la cadena.
En este lugar sagrado,
donde acude tanta gente,
hace fuerza el más cobarde
y se caga el más valiente.
El tipo que aquí se sienta
y de escribir versos se acuerda,
no me vengan a decir,
¡que no es un poeta de mierda!
Los escritores de baño
son poetas de ocasión,
que buscan entre la mierda
su fuente de inspiración.
📑 Carta a la ciutadania de Carles Puigdemont:
El moviment independentista s’ha de preparar per a la fase en què la resposta de l’Estat torni a ser un “no” a tot, i mantingui la repressió i l’amenaça sobre milers de ciutadans de Catalunya. No podem dedicar més temps del que ja s’ha dedicat discutint banalitats partidistes: la confrontació amb l’Estat no es pot defugir, és una realitat inevitable per la qual hem de passar si volem que Catalunya sigui reconeguda com a nació sobirana i independent.
No podem fer creure a la ciutadania catalana que, per alguna raó que desconeixem, vindrà un moment en què ens serà reconeguda la nació sense haver-la de lluitar des dels carrers, places i institucions del país. Pensem el que pensem i votem el que votem, les coses sabem que són d’aquesta manera.
🗳Llegeix aquí el missatge sencer: https://consellrepublica.cat/missatge-del-president-carles-puigdemont/
Es un llibre que vaig llegir fa molts anys. Poesia en estat pur. Avui l'he trobat passejant en una llibreria. Me'l tornaré a llegir.
Un fragment de "El profeta"
Almustafá, el elegido, el bienamado, aurora de su propio día, había aguardado durante doce años en la ciudad de Orfalís el regreso del barco que debía devolverlo a la isla que lo vio nacer. Y en el duodécimo año, el séptimo día de Ailul, mes de las cosechas, subió a la colina que se alzaba junto a los muros de la ciudad, y miró el mar: y divisó su barco surgiendo entre la bruma. Se abrieron entonces de par en par las puertas de su corazón, y dejó volar su júbilo sobre el mar, a lo lejos. Y cerrando los ojos, meditó en el silencio de su alma. Pero cuando bajaba de la colina una honda tristeza se apoderó de él y pensó en su corazón: «¿Cómo podré marcharme en paz y sin pesar?… No… No podré abandonar esta ciudad sin un desgarrón en mi alma.
A veure, tinc una pregunta un tant infantil si voleu, però que mai he sabut veure la resposta. Aquí va!
Els fons d'inversió especialitzats en la compra de vivendes, quin benefici produeix a la ciutadania? Perquè em sembla que amb les seves maniobres especulatives, el que fan en realitat, es fer pujar el preu de la vivenda de forma artificial amb el proposit de obtenir més beneficis per la seva venda i, al mateix temps, provoquen que cada vegada sigui més dificil adquirir una vivenda per la gent normal, o aconseguir-la de lloguer.
La vivenda es un dret que es veu mermat i disminuit per agents socials, com els fons inversors per exemple, a part de la evolució normal del mercat.
Crec que es podria trobar una solució sense necessitat d'intervenir o regulant per decret. Simplement pujant l'impost de venda per ajudar a la construcció de vivendes socials. Establir una escala en que segons el preu de venda que l'impost sigui més car. També les vivendes socials no es podran vendre fins passats 50 anys i així evitar que hi faltin vivendes.
També, als fons d'inversió pujar-hi els impostos cada any, fins que marxin i liquidin el seu estoc.
Jo no he sigut
boosted
@Aristoteles
Només entre els partits d'esquerres? Jo aixó també ho he vist en els entorns llibertaris (sobretot entre anarquistes).
El sectarisme és patrimoni compartit de totes les ideologies. Tant li fa si ets d'esquerres, llibertari o de dretes, espanyol o català.
La gente de izquierdas está en conflicto permanente con los que no nos consideramos, o como en mi caso, que no queremos estar en la disciplina de ningún partido político o ninguna asociación del tipo que sea. Los más extremistas dentro de los partidos de izquierdas, consideran que si no estás a favor de las consignas de su partido, entonces estás en contra y por lo tanto eres el enemigo.
Este tipo de sectarismo es muy grave porque corta cualquier vía de conexión con las otras fuerzas. Además, cuando reciben críticas a su gestión, lo toman como un ataque directo a su partido o a su ideología.
Que tendrá que ver, que un cargo político sea de izquierdas, de derechas o del club Super 3, para que podamos evaluar su gestión y decir lo que se ha hecho mal. Esto se atacar a su partido?
Quizás debería ir al psicólogo, porque sufren una grave crisis maniaco-depresiva.
La gent d'esquerres està en conflicte permanent amb els que no ens hi considerem, o com el meu cas, que no volem estar en la disciplina de cap partit polític o cap associació del caire que sigui. Els més extremistes dins dels partits d'esquerres, consideren que si no estas a favor de les consignes del seu partit, llavors n'estàs en contra i per tant ets l'enemic.
Aquesta mena de sectarisme es molt greu perquè talla qualsevol via de connexió amb les altres forces. A més, quan reben crítiques a la seva gestió, s'ho prenen com un atac directe al seu partit o a la seva ideologia.
Que tindrà que veure, que un carrec polític sigui d'esquerres, de dretes o del club Super3, perque puguem evaluar la seva gestió i dir el que s'ha fet malament. Això es atacar al partit?
Potser que vagin al psicòleg perque pateixen una crisi maniac-depresiva.
Trobat a Twitter i publicat per @CridaPatriotica
Aquesta és una crida patriòtica per l'onze de setembre en base als següents punts.
1- Concentració per unir les forces de tots els nacionalistes catalans, sense distinció per sigles o partits polítics. L'objectiu comú és restaurar l'Estat Català. Sense independència la nostra nació desapareixerà.
2- Desemmascarem els partits polítics processistes, són mers col·laboradors del regne Espanyol. Acabem amb l'autonomisme i el processisme.
3- Defensem Catalunya a ultrança, la nostra cultura és la nostra identitat i cal protegir-la. No ens avergonyim de ser catalans.
4- Per l'enfortiment del sentiment nacional. Nosaltres som a casa nostra, aquesta és la nostra terra i no en tenim cap altra.
INDEPENDÈNCIA. ESTAT CATALÀ.
⚠️ DESPERTEM PER LA LLIBERTAT‼️
▶️ La fiscalia espanyola ha presentat el seu escrit d'acusació contra els detinguts i detingudes del 23S. Justifica de forma poc precisa la seva pertinença a banda terrorista i la tinença i fabricació d'explosius amb arguments poc fiables.
▶️ L'argumentació de la fiscalia té tants punts febles que només es pot qualificar de muntatge policial i persecució judicial. La instrucció revela pràctiques irregulars i vulneració de drets.
▶️ Els 13 encausats i encausades van exercir el seu dret de reunió, d'expressió i de manifestació. Aquests drets estan reconeguts internacionalment. La defensa dels acusats i acusades és la defensa de drets i llibertats fonamentals.
▶️ Acció per la Independència exigeix la retirada immediata de tots els càrrecs. També exigeix la retirada de qualsevol càrrec pels més de 3.300 represaliats per l'estat espanyol.
▶️ Si la repressió continua, l'acció perseverarà. I com més intensa sigui, més contundent serà la nostra resposta!! Estigueu atents a futures convocatòries!!
🔴 SEGUIM DEMPEUS PER LA LLIBERTAT DE COMPANYS I COMPANYES I PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA🔴
VISCA LA TERRA‼️
* ELS HOMES JA NO PODEM NI OBRIR LA BOCA: *
🥒🌶️🍆🥔🥕🍅👅👀💚💚💚
1. Vaig a fer una fotocòpia i li dic a la senyoreta, ¿quant em cobres pels 2 costats ??
Ara estic a la comissaria acusat d'assetjament sexual.
2. Per culpa de l'assetjament vaig perdre la meva feina.
Estava a la botiga de roba i va entrar una clienta i va preguntar quant val aquesta faldilla jo li vaig respondre 150 € i em va tornar a preguntar ¿i aquestes calces rosades? li vaig dir 350 € llavors ella em va dir, està vostè boig ¿¿com les calces van estar més cares que la faldilla ?? al que jo li vaig respondre si vol li pujo la faldilla i li baixo les calces ...
Aquí estic pujant al cotxe patrulla ...
3. Al restaurant vaig demanar a la noia un estofat de llengua muntat amb 2 ous ... després vaig recordar que no havia de menjar ous pel colesterol ... quan em va portar el plat li vaig dir: Treu-me els ous i passa'm la llengua .. ..
Els escric des de la presó ....
🥺
La setmana passada (3 d'agost), els pescadors en Jennette 's Pier a Carolina del Nord van treure una cosa inesperada - i misteriósa - de l'Atlàntic: un peix amb dents humans.
Sí, aquest peix, i les seves dents, són reals. Però, afortunadament, no té res d'humà.
Es diu peix cap d'ovella (archosargus probatocephalus), també conegut com a peix convicte per les ratlles fosques que recorren el seu cos gris, que recorda a un uniforme de presó estereotipat, segons el Departament de Recursos Naturals de Maryland. El peix es troba comunament nedant al llarg de la costa atlàntica, des de Nova York fins a Brasil, i li va donar el seu nom a Sheepshead Bay, Brooklyn. Poden créixer fins a 91 centímetres (3 peus) de llarg i menjar una varietat de ostres, cloïsses, crustacis i alguna que una altra matèria vegetal.
D'aquí les dents.
A l'igual que els humans, el peix cap d'ovella té una dieta diversa i omnívora i, a l'igual que els humans, té un conjunt de mastegadors sords i rabassuts per travessar els àpats. Un peix cap d'ovella completament desenvolupat generalment lluirà tres files de molars en la seva mandíbula superior i dues files en la seva mandíbula inferior, el que és millor per travessar les petxines de la seva presa, segons Scientific American. Però són els incisius (dents frontals) de l'peix dels que semblen més humanoides. (Fins i tot estan recoberts d'esmalt, ha informat Scientific American).
Tots aquests dents es desenvolupen gradualment al llarg de la vida d'el peix, a mesura que l'animal creix i es gradua d'una dieta d'animals predominantment de cos tou a un menú de marisc pesats més endavant en la vida. A la foto compartida a Facebook per Jennette s Pier, pots veure dues noves files de molars desenvolupant-se en la part posterior de la mandíbula inferior de l'peix.
Amb un parell de mossegadors com aquest, ¿un peix cap d'ovella representa alguna amenaça per als humans? Segons David Catània, director de col·leccions de ictiologia de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia, la resposta probablement no sigui.
No dubtaria a nedar en aigües habitades per aquests peixos ", va dir Catània Snopes.com." No representen una amenaça per als humans llevat que siguin assetjats. Atès que són bons per menjar, els pescadors ataquen als Sheepshead, de manera que el maneig d'un després de la captura crea la possibilitat de ser mossegat o punxat per les seves afilades espines de l'aleta dorsal "
Per tant, els nedadors de l'Atlàntic no han de preocupar-se per explicar qualsevol marca de mossegada amb forma humana en les seves darreres ... a el menys no pel que fa a l'peix cap d'ovella.
Josep Maria de Sagarra.
Poemes satírics.
El nostre avantprojecte de Constitució.
Títol I
De l'estructura nacional
Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.
Títol II
De la nacionalitat
Són espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.
Títol III
Drets i deures dels espanyols
Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.
Títol IV
Del president de la República
President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
a dins de cap casa pública.
Títol V
Del Govern
Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.
Títol VI
Del Parlament
Aquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.
Títol VII
De la justícia
El jutge republicà,
fiscals i criminalistes
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.
Títol VIII
De la hisenda pública
Sols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana
i ho saben dissimular.
Títol IX
De les garanties de la Constitució
Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.
Títol X
Explicació que dóna El Be Negre
I aquesta Constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millor
que el projecte de l'Ossòrio.
@maperal
Esta es la cuenta B de @FelixMiroLevy@mastodont.cat
Querida Maria, estos dias pasan cosas que de aquí a poco tiempo pueden significar nuestra tan anhelada independencia de España. Es un artículo de un periódico digital catalan, que te he traducido. Esper que te guste. Un abrazo.
El olor a derrota inunda de pronto la corte de Madrid
Bajo la presión cada vez más clara de la Unión Europea, España siente de pronto que se ha quedado desarmada y no podrá frenar el proceso de Cataluña hacia la independencia
Una combinación de factores y acontecimientos han llevado a un cambio de humor repentino y bien visible en el conflicto entre Cataluña y España . El regreso inesperado de la inmunidad a los tres eurodiputados de Juntos y la aprobación, por el momento sólo en comisión, pero ya de manera muy clara, del informe del Consejo de Europaque exige la liberación de los prisioneros y el fin de toda forma de represión contra el Primero de Octubre han originado un auténtico descalabro emocional, especialmente en Madrid. Están abatidos. De repente el pesimismo se ha apoderado de la corte imperial. El pesimismo, la sensación de derrota y los nervios, estos últimos poco disimulados, ya. Todos, por ejemplo, hicimos restar estupefactos al ver el comunicado del Ministerio de Asuntos Exteriores español que decía que el Consejo de Europa les daba la razón a ellos. Cuando tienes que hacer cosas tan ridículas como esta, o has de esconder las noticias desfavorables como hicieron la mayor parte de los diarios españoles con esta cuestión o con el retorno de la inmunidad al presidente Puigdemont y los consejeros Comín y Ponsatí, Es que lo ves todo muy mal. Tan mal que ya no piensas ni siquiera que haces el ridículo.
De hecho, la lectura de la prensa su este fin de semana me ha sido bastante instructiva. Los más emocionales, y desesperados, allá pintaban todo de un negro oscuro, muy, muy oscuro. Por ejemplo, La Razon en este artículo titulado "Vamos desnudos", en el que afirma que "Puigdemont no es Konrad Adenauer , pero todavía le da para entender cómo se va abriendo el mar para su retorno a Cataluña". El presidente ya volvió a Cataluña en febrero del 2020 y la imagen del mar abierta a mí me parece demasiado mesiánica y melodramática, pero eso son matices de tiquismiquis que ya me sabréis disculpar.
El Mundo , por otra parte, aunque ha ido más allá y ha provocado un pequeño terremoto con este artículo que se titula "El regreso de Puigdemont", en el que el articulista dice que ha hablado con un "juez importante" -y me dicen mis fuentes que sí, que es cierto que es mucho y muy importante ... - y el juez, también de manera muy melodramática, le dice que ve imparable el retorno de Puigdemont y la proclamación de la república catalana. Porque, afirma, las decisiones europeas y las actuaciones del gobierno Sánchez han dejado España "desarmada".
Siempre mucho más contenida emocionalmente, que en alguna cosita se debe notar que la fabrican en Barcelona , La Vanguardia también abría ayer con un artículo destinado a justificar los indultos, que todo el rato venía la tesis de que el gobierno español no tiene más remedio que conceder para que ya no puede aguantar más la presión de la Unión Europea. La última frase del artículo no puede ser más clara. Según el diario de los Godó, en la Moncloa les dijeron que " fuera de nuestras fronteras es clara la percepción que hay que resolver y avanzar en la situación ".
La tortilla se ha girado
Son tres ejemplos siquiera, habría muchos, que ilustran que, de repente, la tortilla se ha girado y España empieza a ver un final del proceso de independencia de Cataluña que es lo que no quisiera. La victoria en las elecciones con un 52% de los votos, la reafirmación en un gobierno independentista a pesar de toda la división sembrada y provocada, las victorias inapelables del exilio y la denuncia de las instituciones internacionales -después de la ONU, ahora el Consejo de Europa-, todo combinado parece que abre un escenario nuevo, que es realmente importante: el de la España desarmada, para usar la definición de uno de los gacetilleros más angustiados.
No tan errados, pero, a pesar del exceso literario, y esta es una noticia que debería rehacer. Cuando España diseñó como enfrentaría al proceso independentista de Cataluña cometió un error monumental que fue externalizar la respuesta en manos de la justicia. Si ahora se encuentran obligados a rebajar las penas del delito de sedición, porque es un delito incomprensible en Europa, si se encuentran forzados a liberar a los presos que condenaron haciendo todo tipo de trampas y si no tienen más remedio que aceptar que el presidente que proclamó la independencia vuelva libre en el país y pueda hacer política sin que ellos lo puedan tocar, puedo entender que se sienten desarmados y que se preguntan cómo podrán detener la independencia. Para que el delito de rebelión ya no se atrevieron ni a usarlo en el juicio del Supremo. Y si ahora la sedición queda tan delimitada que no podría ni llevar a la cárcel nadie y los políticos catalanes pueden exhibir su victoria europea y la razón que tenían desde el primer día, es normal que España es pregunto que hará a continuación. Como podrá frenarse si queda desarmada, si la Unión Europea no le deja hacer hoy lo que le dejó hacer en 2017?
Por ahora, el movimiento independentista, entretenido siempre en las peleas de corral y en la descalificación de campanario, me da la sensación de que no ha captado el alcance trascendental del cambio de humor que ha habido estas últimas horas en Madrid y las consecuencias que puede llegar a tener. Y, al respecto, para ir encauzando el debate, permitidme que os recomiendo dos entrevistas que publicamos hoy.
En la primera ( " Los indultos no van bien al independentismo "), el profesor Jorge Cagiao ve una crisis en el independentismo por la división y la falta de determinación y nos recuerda que en los procesos independentistas la determinación, la determinación, es muy importante. Y no puedo estar más de acuerdo.
Y en la segunda ( " La vía del exilio refuerza la idea de que en España no hay justicia ") Clara Ponsatíafirma que "el plan para indultar a los presos por aquí. Sin hacerse público, las autoridades europeas piden al gobierno español que resuelva esta cuestión porque es impresentable, los incomoda y dificulta la política exterior en otros frentes. Este es un incentivo que tienen para taparlo y si con unos indultos lo pueden tapar, ellos contentos. Pero para intervenir en la resolución del problema político, de momento no tienen, de incentivos. Porque ahora mismo Cataluña no es ningún problema. ¿Por qué deberían hacerlo? Para estar a nuestro servicio? Porque son buenos y tienen ganas de ayudarnos? ". Y ella misma responde: "Ahora, las cosas pueden cambiar bastante deprisa. Las decisiones de la justicia europea pueden acabar teniendo importancia, sobre todo para argumentar una movilización. Si estos señores desobedecen la ley europea y son ellos que son fuera del estado de derecho, esto justifica que los catalanes, que son ciudadanos europeos, se movilicen para establecer un estado diferente. Pero hasta que eso no ocurra no creo que tengan ningún incentivo para que haya ninguna intervención. "
PS. Puestos a recomendar, como muchos Lunes, debo recomendar también el artículo de Joan Ramon Resina en que nos cuenta de una manera insuperable que el Primero de Octubre fue el fin del proceso, pero también "el salto mortal (a el modo de Kierkegaard) de la fe en la república catalana de un pueblo provisionalmente hermanado en la firmeza y la dignidad ".
Joined Jan 2020
