Jo no he sigut @Aristoteles@qoto.org
Joined Jan 2020
Una història amb "moraleja".
EL BURRO MORT
Una noia, la Alicia, se'n va anar a un poble i va comprar un burro a un pagès per 500 €. Van quedar que el pagès li lliuraria l'animal a l'endemà. Però a l'endemà, el pagès li va dir:
-Em sap greu, Alicia, però tinc males notícies: el burro se'm va morir ahir vespre.
-Bé, va dir la Alicia, llavors torneu-me els meus diners. El venedor va replicar:
-No puc. Ja me'ls he gastat.
I la Alicia li va dir:
-Bé, doncs doneu-me el burro.
- ¿I per què el vols, què en vols fer? va preguntar el pagès.
-El rifaré, va contestar la Alicia.
-Estàs boja? com vols rifar un burro mort?
- Home, no ho diré pas que és mort.
Un mes després, el pagès es va trobar novament amb la Alicia i li va preguntar:
- Què va passar amb el burro?
I la Alicia li va explicar:
-El vaig rifar, vaig vendre 500 números a 20 € cadascun i vaig guanyar 10.000 €
- ¿I ningú es va queixar? va preguntar el pagès.
-Només el guanyador, va dir la Alicia, però li vaig tornar els seus 20€.
La Alicia va créixer i es va fer política, fins arribar a diputada, després Senadora, després Ministra, i després va tornar a ser Senadora, i de la mateixa manera, va usar els diners de tots. I aquests diners, van anar a la seva butxaca !!! i tots sabem de quina manera ... !! Una dona que durant la seva vida no va treballar mai, ni va fer res productiu, i ara és molt rica ... perquè va trobar molts "burros morts" en el seu camí, i els va anar rifant a molta gent ingènua.
Però el millor d'aquesta història és que, continua trobant burros morts per seguir sent Senadora.
No deixem que ens segueixin venent burros morts !!! ..
Estiguem alerta, obrim els ulls i, millor encara, les nostres ments, el criteri i molt sentit comú. Pensem en els que hem de treballar per viure.
Potser podem ajudar que parin de vendre'ns burros morts compartint aquesta història. Provem-ho!
En George Orwell va dir:
"Un poble que vota corruptes, inservibles, cínics i traïdors, no és víctima, ES CÒMPLICE."
L'acusació a Laura Borràs ve des del 2017, d'una causa que va ser investigada pels Mossos i al no trobar-hi indicis ho van arxivar. Llavors intervé l'inefable tinent coronel Baena, inventant-se informes i proves, com es habitual amb ell, revifa la causa i amb la "inestimable" colaboracio del Jutge Zaragoza, tornen a presentar la causa. Mentrestant a ERC li fan el buit fent comentaris, com els del president Aragonès, dient que si fos de ERC ja l'haurien apartat. Francament ho trobo indigne que un president faci aquesta mena de declaracions, i més quant el tal Torrent que si que esta encausat, no veig pas que hagi dimitit. El que passa es que li tenen por, perquè es molt probable que sigui candidata a presidir la Generalitat en les properes eleccions i això els hi causa terror.
En fi, que tampoc val la pena parlar-ne més d'aquest partit que cada cinc minuts canvien de parer, ara soc indep, ara no ho soc, ves per on. No més dir-vos que recordeu tot això, perquè arribarà el dia en que també empastifaran algú important d'Esquerra i llavors tot seran plors, que ningú els hi fa "casito", etc. etc. etc. Jo a ERC el veig com l'antiga UCD, una amalgama de diferents tendències, unides per les "cadires", "assesors" i prebendas de tot tipus, ara semblen forts pero no ho son pas. Prova d'això es la enorme quantita de exseguidors i militants de ERC, que hi ha. I cada dia que passa en serán més. Dos o tres dels seus principals caps ja se'n encarreguen de "motivar" al personal cada dia. Félix Miró i Levy. Juliol 2022.
Salarios de miseria y pensiones de aún más miseria. España no es un país, España es, verdaderamente, un cortijo.
Ucraïna va teixir una intensa i extensa xarxa de contraespionatge que va destruir tot el sistema d'espionatge i corrupció amb què el Kremlin, des de Rússia, pretenia acabar amb el règim ucraïnès en molt poc temps i d'una manera "neta", gairebé sense resistència.
Kíev va resistir sorprenentment a l'atac rus en anticipar-se constantment en matèria d'informació i, igualment, aprofitant tota la informació privilegiada que rep d'occident i especialment dels Estats Units d'Amèrica.
En aquesta segona fase de la guerra, que es podria enquistar, les conseqüències són impredictibles. Ningú ha fet servir encara tot el seu potencial armamentístic, per la qual cosa l'escalada, si es produeix, pot portar-nos a un territori desconegut des de la segona guerra mundial.
Sota aquest context, subjau una idea inquietant: Les persones fortes que envolten Putin són encara més radicals que ell, i un futur rus democràtic i allunyat del "vell règim" sembla avui molt lluny.
Ahmad Jamal fou una de les principals influències musicals de Miles Davis i és considerat com un dels pianistes més rellevants de la història del jazz. Jamal és un pianista del cool i de la tradició clàssica del jazz.
La música de Jamal fou i és encara innovadora i minimalista, tot manifestant un ús conscient dels espais i dels silencis per subratllar els moviments o les transicions entre la relaxació i la tensió, amb la intenció de generar dramatisme. Impressiona, abans que per la seva tècnica i la seva virtuositat, per una economia de mitjans i unes línies melòdicament i harmònica inventives. En els seus trios, sol deixar un gran espai de llibertat a la secció rítmica. (Dades de Vikipedia)
Fantastic Vehicle
℗ 1998 Atlantic Recording Corp.
@lauraborras
Es repugnant la campanya que s'està promovent des dels sectors mes pudents i putrefactes de la dreta casposa, cap a la presidenta del Parlament MH Laura Borràs, per un twit sobre la rebuda d'una felicitació a Catalunya, del consolat de Estats Units.
Les crítiques, algunes, són aprop de la misoginia. Si en lloc d'una dona hagués estat un home, no crec pas que hagueren tingut collons de dir el que han dit. Deixant a banda si la felicitació del consolat es falsa o no, estic segur que això te una explicació.
La presidenta es prou inteligent per no caure en una mentida tant fàcil de comprovar.
Per tant espero que tot s'aclareixi lo avans possible i es deixi de donar carnassa a les piranyes de la dreta inútil i plena de zombis politics.
Recomano la lectura d'aquest article d'en Albano Dante Fachin. Posa el dit a la nafra.
“El Partido Comunista de España va acceptar el paper d’apaivagador a canvi de míseres concessions personals per als seus dirigents, en comptes de recolzar-se en la força del carrer per a aprofundir en el canvi. L’esquerra va renegar de gairebé tot allò que havia sostingut als seus programes al llarg del franquisme, decebent els que s’havien jugat la llibertat i, inclús, la vida, en una lluita que creien que tindria uns objectius més ambiociosos que els d’assegurar uns pocs escons de diputats als seus dirigents”
Correu d'Albano (10)
https://mailchi.mp/octuvre/militants_independentistes_desanimats
Podrien els fongs menja plàstics salvar la Terra?
El plàstic és conegut per la seva resistència a la degradació natural, que es pot allargar fins a mil anys. Però davant d'aquesta situació descoratjadora sembla que hi ha una solució insospitada.
D'ara endavant, tots podríem tenir prohibit trepitjar els fongs al jardí, ja que a més de ser éssers vius, aquests descomponedors del medi ambient són capaços d'eliminar totes les deixalles plàstiques del món.
Però això no és tot allò que ens ofereixen.
Hi ha materials fets amb fongs que no només podrien reemplaçar els plàstics, sinó que també altres productes que utilitzen hidrocarburs en el seu procés de fabricació.
Així que el fong mastegador de poliuretà o els comestibles del Fungi Mutarium són la nova esperança del planeta.
¿Podrían los hongos come plasticos salvar la Tierra?
El plástico es conocido por su resistencia a la degradación natural, que se puede alargar hasta por mil años. Pero ante tal desalentadora situación parece haber una solución insospechada.
De ahora en adelante, todos podríamos tener prohibido pisar los hongos en el jardín, pues además de ser seres vivos, estos descomponedores del medio ambiente son capaces de eliminar todos los desechos plásticos del mundo.
Pero eso no es todo lo que nos ofrecen.
Existen materiales hechos con hongos que no solo podrían reemplazar a los plásticos, sino que también a otros productos que utilizan hidrocarburos en su proceso de fabricación.
Así que el hongo masticador de poliuretano o los comestibles del Fungi Mutarium son la nueva esperanza del planeta.
El preu de l'electricitat explicat amb un acudit
- Compro 3 kilos de pomes, 2 kilos de peres i aquests dos kiwis de Nova Zelanda ecològics.
- Molt bé, doncs li cobrem tot al preu dels kiwis.
- Com?!
- Seran 160€.
- Què??!!
- Aquí ens regim segons el mercat de l'electricitat.
- Quins collons! 🤔Vostè em sona...
- Sóc un ex-ministre... i sisplau pagui i deixi passar, que per la porta giratòria entra un altre ex-ministre.
- Això és un robatori!
- Sí, però un robatori legal.
Explicació:
Les elèctriques, que a l'Estat espanyol funcionen com un oligopoli, s'encarreguen molt bé de que dins del paquet d'energia que consumim hi hagi sempre un % d'energia cara, i ens la cobren tota a aquest preu (barata inclosa) aconseguint uns beneficis estratosfèrics en detriment de la gent i les PIMEs. Els que ho podrien aturar (hi ha solucions) són els mateixos polítics que, amb el temps, aniran a parar als consells d'administració d'aquestes grans empreses.
Cullita pròpia/cosecha propia.
Para cagar con esmero y no ensuciar el retrete
hay qe meter el ojete
dentro del agujero.
Si no sale la jugada
se repite la tirada
y acabada la faena
se tira de la cadena.
De los placeres sin pecar
el más dulce es el cagar,
con un periódico extendido
y un cigarro encendido,
queda el culo complacido
y la mierda en su lugar.
Cagar es un placer,
de cagar nadie se escapa,
caga el Rey, caga el Papa,
caga hasta la mujer más guapa.
Viene el perro la huele,
viene el gato la tapa,
total en este mundo de caca
de cagar nadie se escapa.
No hay placer más exquisito,
que cagar bien despacito.
¡Qué triste es amar sin ser amado!
pero más triste es cagar sin haber almorzado,
hay cacas blancas por hepatitis
así como las hay blandas por gastritis,
cualquiera que sea la causa que siempre te alcanza
aprieta las piernas duro,
que cuando el trozo es seguro,
aunque este bien fruncido el culo
será por lo menos pedo seguro.
Vosotros que os creéis sagaz,
y de todo os reís,
decidme si sois capaz,
de cagar y no hacer pis.
El baño no es tobogán
ni tampoco subibaja,
el baño es para cagar
y no pa' hacerse la paja.
En este lugar sagrado,
donde tanta gente acude,
la chica se pasa el dedo
y el tipo se lo sacude.
Caga tranquilo, caga sin pena,
pero no se te olvide tirar la cadena.
En este lugar sagrado,
donde acude tanta gente,
hace fuerza el más cobarde
y se caga el más valiente.
El tipo que aquí se sienta
y de escribir versos se acuerda,
no me vengan a decir,
¡que no es un poeta de mierda!
Los escritores de baño
son poetas de ocasión,
que buscan entre la mierda
su fuente de inspiración.
📑 Carta a la ciutadania de Carles Puigdemont:
El moviment independentista s’ha de preparar per a la fase en què la resposta de l’Estat torni a ser un “no” a tot, i mantingui la repressió i l’amenaça sobre milers de ciutadans de Catalunya. No podem dedicar més temps del que ja s’ha dedicat discutint banalitats partidistes: la confrontació amb l’Estat no es pot defugir, és una realitat inevitable per la qual hem de passar si volem que Catalunya sigui reconeguda com a nació sobirana i independent.
No podem fer creure a la ciutadania catalana que, per alguna raó que desconeixem, vindrà un moment en què ens serà reconeguda la nació sense haver-la de lluitar des dels carrers, places i institucions del país. Pensem el que pensem i votem el que votem, les coses sabem que són d’aquesta manera.
🗳Llegeix aquí el missatge sencer: https://consellrepublica.cat/missatge-del-president-carles-puigdemont/
Es un llibre que vaig llegir fa molts anys. Poesia en estat pur. Avui l'he trobat passejant en una llibreria. Me'l tornaré a llegir.
Un fragment de "El profeta"
Almustafá, el elegido, el bienamado, aurora de su propio día, había aguardado durante doce años en la ciudad de Orfalís el regreso del barco que debía devolverlo a la isla que lo vio nacer. Y en el duodécimo año, el séptimo día de Ailul, mes de las cosechas, subió a la colina que se alzaba junto a los muros de la ciudad, y miró el mar: y divisó su barco surgiendo entre la bruma. Se abrieron entonces de par en par las puertas de su corazón, y dejó volar su júbilo sobre el mar, a lo lejos. Y cerrando los ojos, meditó en el silencio de su alma. Pero cuando bajaba de la colina una honda tristeza se apoderó de él y pensó en su corazón: «¿Cómo podré marcharme en paz y sin pesar?… No… No podré abandonar esta ciudad sin un desgarrón en mi alma.
A veure, tinc una pregunta un tant infantil si voleu, però que mai he sabut veure la resposta. Aquí va!
Els fons d'inversió especialitzats en la compra de vivendes, quin benefici produeix a la ciutadania? Perquè em sembla que amb les seves maniobres especulatives, el que fan en realitat, es fer pujar el preu de la vivenda de forma artificial amb el proposit de obtenir més beneficis per la seva venda i, al mateix temps, provoquen que cada vegada sigui més dificil adquirir una vivenda per la gent normal, o aconseguir-la de lloguer.
La vivenda es un dret que es veu mermat i disminuit per agents socials, com els fons inversors per exemple, a part de la evolució normal del mercat.
Crec que es podria trobar una solució sense necessitat d'intervenir o regulant per decret. Simplement pujant l'impost de venda per ajudar a la construcció de vivendes socials. Establir una escala en que segons el preu de venda que l'impost sigui més car. També les vivendes socials no es podran vendre fins passats 50 anys i així evitar que hi faltin vivendes.
També, als fons d'inversió pujar-hi els impostos cada any, fins que marxin i liquidin el seu estoc.
Jo no he sigut
boosted
@Aristoteles
Només entre els partits d'esquerres? Jo aixó també ho he vist en els entorns llibertaris (sobretot entre anarquistes).
El sectarisme és patrimoni compartit de totes les ideologies. Tant li fa si ets d'esquerres, llibertari o de dretes, espanyol o català.
La gente de izquierdas está en conflicto permanente con los que no nos consideramos, o como en mi caso, que no queremos estar en la disciplina de ningún partido político o ninguna asociación del tipo que sea. Los más extremistas dentro de los partidos de izquierdas, consideran que si no estás a favor de las consignas de su partido, entonces estás en contra y por lo tanto eres el enemigo.
Este tipo de sectarismo es muy grave porque corta cualquier vía de conexión con las otras fuerzas. Además, cuando reciben críticas a su gestión, lo toman como un ataque directo a su partido o a su ideología.
Que tendrá que ver, que un cargo político sea de izquierdas, de derechas o del club Super 3, para que podamos evaluar su gestión y decir lo que se ha hecho mal. Esto se atacar a su partido?
Quizás debería ir al psicólogo, porque sufren una grave crisis maniaco-depresiva.
La gent d'esquerres està en conflicte permanent amb els que no ens hi considerem, o com el meu cas, que no volem estar en la disciplina de cap partit polític o cap associació del caire que sigui. Els més extremistes dins dels partits d'esquerres, consideren que si no estas a favor de les consignes del seu partit, llavors n'estàs en contra i per tant ets l'enemic.
Aquesta mena de sectarisme es molt greu perquè talla qualsevol via de connexió amb les altres forces. A més, quan reben crítiques a la seva gestió, s'ho prenen com un atac directe al seu partit o a la seva ideologia.
Que tindrà que veure, que un carrec polític sigui d'esquerres, de dretes o del club Super3, perque puguem evaluar la seva gestió i dir el que s'ha fet malament. Això es atacar al partit?
Potser que vagin al psicòleg perque pateixen una crisi maniac-depresiva.
Joined Jan 2020
